El seminari  té una durada d’una setmana i el conformen taules rodones, exhibicions de pel·lícules, presentacions, entre d’altres. Cada any es selecciona a un programador diferent, i enguany anirà a càrrec d’Almudena Escobar, programadora espanyola establerta als Estats Units i vinculada a la Universitat de Rochester. Juntament amb  Herb Shellenberger programaran un cicle anomenat “Common visions” de sis sessions. En una d'elles, que porta com a nom “What You See is What You Get”, es presentaran dues pel·lícules catalanes: Play Back (1970) de Pere Portabella i Dante no es únicamente Severo (1967) de Joaquim Jordà i Jacinto Esteva. Les reproduccions dels films tindran lloc als Antholgy Film Archives el dia 13 de Febrer i la pel·lícula Dante no es únicamente Severo serà programada també posteriorment a la International House de Philadelphia.

Play Back de Pere Portabella

Playback s'ofereix com un petit assaig, en un doble sentit. És un satèl.lit de la constel.lació de treballs que Portabella dedica a analitzar la "materialitat" dels llenguatges estàtic i culturals (així poden entendre's també Vampir-Cuadecuc i Miró l'altre, entre d'altres). I, alhora, fa una anàlisi sobre els assaigs que du a terme Carles Santos per la gravació del playback d'un film sobre l'obra d'Antoni Gaudi. El Cor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona llegeix fragments de Tanhauser, Loengrin i les Walkiries, de Wagner. La filmació es realitzó al teatre dels Lluïsos de Gràcia.

Dante no és únicamente Severo de Joaquim Jordà i Jacinto Esteva

La pel·lícula tracta sobre la relació impossible entre un home i una dona, tot i que també sobre la destrucció de l’estètica. La noia vol seduir al seu estimat amb històries incoherents que a ell no li interessen en absolut. A través d’aquesta relació, el film projecta la idea segons la qual és impossible narrar una història. El projecte no persegueix la coherència d’una història ben explicada, més aviat exigeix observar el mostrat i aprofundir en les diferents facetes dels personatges.Amb aquest film es van establir les bases de l'Escola de Barcelona, una tendència que advoca per l'estètica pop espanyola.