Fins ara, cap exposició havia analitzat la relació i mútua influència entre Marcel Duchamp i Salvador Dalí, dues personalitats molt diferents (al francès li espantava l'art sotmès a comercialització i a Dalí li fascinava el negoci) que van mantenir un vincle d'amistat i admiració mútua malgrat les seves diferències. Segurament es van alimentar mútuament dels seus interessos artístics comuns com ara l'erotisme, el llenguatge, la son, els fenòmens òptics i perceptius, la religió o els escacs. En una vessant més personal, no és difícil esbrinar que els dos artistes van compartir una visió humorística i escèptica de la vida, de l'art i de si mateixos. Potser per aquest motiu, van decidir enfrontar-se a les convencions socials establertes. 

La mostra està integrada per unes 150 peces de més de 25 col·leccions diferents. S'hi veuen peces que rarament surten del seu lloc d'exposició habitual, com ara el Crist de Sant Joan de la Creu de Salvador Dalí, de la Galeria d'Art i Museu de Kelvingrove, Glasgow, o El Gran Vidre de Duchamp, que pertany al Museu d'Art de Filadèlfia. La Fundació Dalí hi aporta 8 obres i 13 documents entre els quals s'hi compten postals, fotografies i manuscrits, com un molt poc conegut Je mange Gala, publicat fins ara tan sols en català i castellà.