Des que Kirguizistan va guanyar la seva independència el 1991, hi ha hagut un ressorgiment de l’antiga pràctica anomenada ‘Ala-Kachuu’, que es tradueix aproximadament com ‘Grab and run’ o "agafar i córrer". Més de la meitat de les dones kirguís es casen després de ser segrestades pels homes que es converteixen en els seus marits. Algunes s’escapen després de situacions violentes, però la majoria són persuadides a seguir la tradició i a evitar l’escàndol públic.

Tot i que es diu que la pràctica té les seves arrels en els costums nòmades, la tradició continua en contradicció amb el Kirguizistan modern. Ala-Kachuu va ser proscrita durant l’era soviètica i segueix sent il·legal sota el codi penal del país, però la llei rarament s’ha aplicat per protegir a les dones d’aquesta pràctica violenta. Avui a Kirguizistan, els lladres d’ovelles són castigats amb més severitat que els segrestadors de núvies.

Roser Corella s’ha fixat en aquesta realitat i l’ha reflectit en el seu últim treball, ‘Grab and run’. El documental es projecta el dia 22 d’octubre al DOC LA. El festival, organitzat per l’Institut Perjanov-Vartanov, projecta pel·lícules destacades d’estudiants, autors emergents i mestres establerts.

Corella (Barcelona, 1978), és directora de documentals independents. Va graduar-se en Arts Visuals a la Universitat de Barcelona i va continuar els seus estudis a Städelschule de Frankfurt i a l’Escola Internacional de Cinema i Televisió de Cuba. Després d’una breu etapa com a periodista, Corella va començar amb el treball documental, el qual li ha merescut premis internacionals com el Picture of the Year International, dels Estats Units. L’obra de la directora l’ha portat per tot el món explicant històries i conflictes de les societats contemporànies.