Antoni Tàpies creia que la responsabilitat d’un artista consistia a interpretar la situació contemporània. Les representacions seleccionades per a l’exposició obliguen a l’espectador a tornar la mirada al cos, doncs són conflictives i suggereixen allò abjecte -violència, sexe, excrements.
L’artista català va ser un dels més prolífics d’Espanya, continuant el llinatges d’altres avantguardistes com Pablo Picasso, Joan Miró o Salvador Dalí. En la segona meitat del segle XX, es va convertir en una figura puntera del món artístic, i la seva obra forma part de nombroses col·leccions a escala internacional.