Bernardí Roig fa un paral·lelisme entre la confrontació entre Caravaggio i Ranuccio Tomassoni l’any 1606 arran d’un partit de Pallacorda (joc precursor del tenis) i el crit del tenista John McEnroe a la final de Wimbledon de 1981 contra Bjørn Borg (on proferí un crit que inspira el títol de l’exposició).

L'artista estableix una connexió entre el que es veu, el record d'un lloc, i els esdeveniments històrics, comparant-los amb la realitat. El model d'exposició es concep com un "dispositiu d'alteració": l'artista construeix el diàleg entre tradicions històriques i iconogràfiques de diferents èpoques, i utilitza un nombre igualment variat de relats heterogenis que donen a la mostra l'aparença de ser derivada des d’una altra obra.