“Contemporary Catalan Artists” és una mostra de la Col·lecció Gelonch-Viladegut  on s’hi podran veure obres de 23 artistes catalans contemporanis que van des de Miró, Dalí, Tàpies o Hernández Pijuan fins a Alfons Borrell, Jaume Plensa o Antoni Llena, per citar-ne alguns d’entre ells. La Col·lecció Gelonch-Viladegut està composta, actualment, per més de 700 obres.

L’exposició “Contemporary Catalan Artists” que presenteu mostrarà diverses obres de la Col·lecció Gelonch Viladegut de la qual n’és creador i propietari. Quina és la intenció de la mostra? Què voleu transmetre?

La intenció d'aquesta mostra és presentar a un públic cosmopolita i als estudiants de la Universitat Americana de Paris una selecció, curta però intensa, dels millors creadors en arts visuals a Catalunya dels darrers 30 anys i d'avui.

La mostra que presenta a la Fine Arts Gallery de la Universitat Americana de París (UAP) en motiu de la celebració del seu 50è aniversari és una selecció d’obres de 23 artistes catalans. Com ha realitzat el procés de selecció?

Dels fons de la Col·lecció hem triat tan grans mestres que poden ser coneguts i reconeguts per un públic culte internacional (Miró, Tàpies, Dalí, Clavé) i, que, a més, en molts casos han viscut o han tingut una intensa relació amb Paris; com ara artistes més contemporanis que exposen o han exposat amb freqüència a Paris o en altres punts de la geografia francesa (com ara Plensa, Riera i Aragó, Oriol Vilapuig, etc.). La idea és captar un públic que pot marcar tendència per tal que conegui els nostres grans artistes contemporanis i Catalunya com una terra de creativitat.

Aprofitant l’exposició a París també pronunciarà una conferència sota el títol: “Col·leccionista de gravats: perquè? Com?”. Ens explica breument el perquè i el com?

Perquè? Al meu entendre, els gravats i l'obra gràfica representen un camí privilegiat pera que molts puguem accedir a l'art. Essent com són, i per definició, unes tècniques múltiples, han estat i són una oportunitat per poder conèixer tan els grans mestres de la història de l'art com els nous artistes emergents. Per a conèixer el seu treball i estimar la bellesa. I és també una eina per a que els artistes siguin més coneguts, tinguin més notorietat i es guanyin la vida. Per a mi, el gravat és la més democràtica de les Belles Arts.

Com? La Col·lecció s'ha anat fent, primer molt poc a poc i en els 8 darrers anys amb més intensitat. Les obres que ingressen a la Col·lecció m'han de provocar un xoc estètic i intel·lectual, m'han de produir moments d'introspecció, de satisfacció, d'estímul i de gaudi, i entenc que aquesta vivència pot ser traspassada a les altres persones que puguin endinsar-se en el coneixement d'aquestes peces. No faig una col·lecció de signatures, sinó una Col·lecció pensada per a mostrar la permanència del gravat a través de les diferents èpoques i estils i de les diferents tècniques. Per a fer-ho compto amb la complicitat de galeristes, d'acadèmics i de 'connaisseurs' escampats una mica per tota Europa.

La primera parada d’aquest any és París, però també portarà la col·lecció a Miami, per exemple. L’exposició actual es pot considerar un projecte per mostrar l’art català al món? Té la intenció d’exportar l’exposició a més països?

Bé, cada exposició és un projecte diferent. A Miami hem treballat un projecte de lectures creuades entre els grans mestres del gravat europeu (de les metròpolis, dels segles XVI al XVIII) amb artistes caribenys contemporanis, per tant res a veure amb l'exposició de París. Ara, sense deixar aquesta via d'exposicions més temàtiques o de tesi, evidentment, m'agradaria participar en un projecte per mostrar l'art català al món. Per això, caldrà teixir complicitats sector públic-sector privat que ho facin possible. Però la Col·lecció estaria disposada a participar, i si cal a liderar, aquest projecte. Tenint en compte que aquest seria un projecte possible, viable i de posta en marxa quasi immediata.

Va començar la col·lecció ara fa més de deu anys, què va portar-lo a  convertir-se en un col·leccionista d’art amb una col·lecció de més de 700 obres?

Com comentava abans: la confrontació amb el xoc estètic que una peça hem pot produir, una visió de la permanència del gravat a través del temps com a part integrant de la història i de l'evolució de l'art i per a donar testimoni que tothom, en funció de les seves possibilitats i recursos, pot esdevenir col·leccionista. Sempre que senti passió pel que cerca i sigui perseverant i audaç.