Al Financial Times, el crític Juli Purcell arriba a comparar Pastor amb Vargas Llosa: “Ubicu, líric, el nostre esgarrifós narrador és tan convincent com l’assassina de la qual narra esgarrifosos crims. (…) Després de certa perplexitat inicial, es fa evident que només pot ser l’últim narrador omniscient: la Mort. A través de bons trucs estructurals de collita pròpia, Pastor fa que la mort segresti els pensaments interiors d’alguns personatges en episodis propis d’una novel·la de Mario Vargas Llosa”.
A The Independent Jane Jakman, que la considera “molt recomanable”, la defineix com “una peça del Gòtic català tan horrible com apassionant. (...) És un llibre que fa que el lector es qüestioni el sentit de la vida en si mateixa. La trama es dispara ràpidament i l’escriptura és extraordinàriament vívida, partint d’una història ja explicada moltes vegades però fent-ho ara en epigrames afilats, ara en inquietants esbossos de la ciutat. Hi ha també un fort sentit de l’herència literària europea: Corvo és un gran lector i hi ha referències a “Mousetrap” de Hamlet i a l’observació de Mefistòfil a Faus: la sang és un suc molt especial”.