En primer lloc, enhorabona pel premi que va rebre l’altre dia. Les seves obres, premiades en moltes ocasions, s’ubiquen a Barcelona, però també traspassen fronteres, arribant a diverses ciutats europees i, fins i tot, asiàtiques. Quin tret diferencial incorporen que els dóna aquest èxit internacional?

Jo crec que hem tingut una gran sort, primer en la preparació prèvia i també en què sempre hem estat un estudi que treballava fora de les nostres fronteres. Als 90 era estrany, però quan ets jove, també passa ara, te n’adones que sempre hi ha més oportunitats fora que a casa. Amb l’Enric Miralles sempre hem participat a concursos de fora i això ens va portar a poder fer grans projectes com l’ampliació de l’ajuntament d’ Utrecht o el Parlament d’Escòcia... Ja teníem el costum de treballar fora. I la clau potser va ser poder fer el projecte adequat en el moment oportú com el pavelló d’Espanya a l’exposició de Shangai. Va ser un detonant, ho ha vist Xina sencera. Representa una arquitectura especial, amb una manera de fer i una qualitat de fer diferents, la catalana. I això ens ha fet despertar la curiositat en el moment oportú.

Fa molts anys que està instal·lada a Catalunya però va néixer a Itàlia i part de la seva educació la va rebre allà. Es considera una arquitecta italiana o catalana?

Sincerament, em considero una arquitecta catalana. El meu aprenentatge real ha estat aquí amb els arquitectes i esdeveniments d’aquí i amb la capacitat de fer les coses i la generositat de fer les coses d’aquí, que possiblement ara no es dona a Itàlia. La catalana segurament és la societat més generosa que m’he trobat a la meva vida. I en el món de l’arquitectura la catalana és fantàstica, amb una gran tradició i una qualitat extraordinària.

El proper mes de juny s’inaugurarà la segona participació catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. Com valora la iniciativa d’ubicar un pavelló català en aquest esdeveniment de gran prestigi internacional?

Em sembla una participació perfecta. Catalunya té prou especificitat per presentar-se com un lloc específic. A la Biennal segueixen aquest plantejament que les nacions i estats oficials entren dins un recorregut oficial, però també hi ha un recorregut a part, on també hi ha per exemple Taiwan, on cada cop més s’hi veuen les coses més divertides i interessants. La gent cada vegada més està interessada en aquest recorregut no oficial. En aquest sentit el pavelló català té l’oportunitat de fer coses més especials i amb més llibertat. Des del meu punt de vista és una fantàstica posició i un moment ideal.

Què creu que suposa aquesta iniciativa per la generació jove d’arquitectes catalans?

Pot donar a conèixer la seva capacitat al món. És un escenari, una plataforma on passa moltíssima gent i l’arquitectura catalana necessita precisament això: fer-se conèixer. Moltíssims dels meus col·legues catalans estan treballant arreu del món. És genial veure arquitectes catalans arreu del món, ajudant a que l’arquitectura tingui més qualitat. I això pot anar a més, gràcies a la capacitat i preparació dels arquitectes d’aquí. Sobretot a nivell de gust, elegància i capacitat d’adaptar-se.

Barcelona és una ciutat on, a través de l’arquitectura, s’hi pot veure el llegat d’èpoques molt diferents. En els darrers anys, però, ha experimentat un boom arquitectònic, que li ha donat un aspecte molt més modern i avançat a la ciutat. Com valora aquest desenvolupament?

Una d’aquestes històries maquíssimes que poques vegades passen a la història de les ciutats. Realment és un moment màgic tot el que ha passat des dels anys 80 arran dels JJOO i sobretot després haver sabut mantenir aquesta dinàmica, aquesta energia. Una història preciosa que implica la societat sencera. Si els polítics no hi haguessin estat entregats, i els intel·lectuals, tothom, no només els arquitectes, no hauria passat. Era un desig molt i molt col·lectiu. Passa poques vegades a la història, i per això es pot convertir en un referent. Ara haurem d’estar atents a veure quines ciutats segueixen aquest exemple.

Barcelona és la ciutat convidada de la Beijing Design Week del 2014. Quin impacte creu que tindrà per la ciutat i pel sector arquitectònic català?

Jo crec que aquesta cita és una plataforma una mica com la Biennal però encara més potent i en un món més llunyà. El món asiàtic s’està obrint de manera increïble i té molt per dir. Cada vegada que vaig a Àsia sé que haig de trobar un llenguatge de comunicació més senzill i més essencial. És un món tan diferent que allà descobreixes el que pot oferir i el que podem oferir en un lloc de qualitat i en creixement com Àsia. I per créixer estan escollint arquitectes europeus per la seva vessant d’artesans de gran qualitat. Per tot plegat, aquesta participació a Beijing s’ha de jugar molt bé perquè realment és un aparador importantíssim