Institut Ramon LLull

La Pegatina: "Creiem que el poder és aconseguir endur-se el públic al nostre territori tal i com feia el flautista d'Hamelín"

Música.  09/10/2013

L’èxit internacional de La Pegatina és un fet indiscutible. Aquesta setmana comença la seva segona gira asiàtica de 5 concerts al Japó, després d’haver realitzat diverses actuacions a la Xina fa dos anys. Aquest octubre, el grup de Montcada i Reixac estrenarà un documental que recull els seus 10 anys de carrera i, a finals de novembre, realitzarà la seva primera gira sudamericana. Festa, esforç, potència, autogestió adrenalina i proximitat només són alguns dels adjectius que defineixen la seva filosofia de grup.Tothom qui els escolta s'encomana de l'optimisme que desprenen les seves actuacions, la seva música i les lletres de les cançons. 




Quan vau començar, alguns dels vostres referents van ser Manu Chao i Peret. Al llarg dels anys que porteu de carrera heu anat construint un estil propi que molts etiqueten com “mestissatge”. Com ha estat aquesta evolució?

Doncs sí, ha estat una evolució molt mestissa, però d'un mestissatge sense etiqueta. Portem més de set-cents concerts a una diversitat de països que mai hauríem imaginat; hem coincidit amb molta gent que ens ha sorprès, captivat, i de la qual hem agafat petites pinzellades per fer d'allò que hem vist i viscut, la nostra manera d'entendre la música festiva i enèrgica que volem encomanar al públic d'arreu on anem. 

Heu fet gires per Europa, Amèrica Llatina i Àsia. Com el Flautista d’Hamelín, sembla que la vostra rumba sedueix tothom qui l’escolta. Quina és la clau d’aquest èxit internacional?

Nosaltres creiem que és el poder aconseguir endur-se el públic al nostre territori tal i com feia el flautista d'Hamelín; i concretament, el nostre territori és un estat d'ànim d'alegria, enèrgic i frenètic on deixem respirar ben poc el públic perquè no es pugui despistar ni un moment i un cop encomanat d'aquest concepte ja no se'n pugui desenganxar fins que s'acabi el concert.

I en concret, als països asiàtics? Allà ni entenen les lletres ni estan familiaritzats amb l’estil musical que interpreteu...

A la Xina la veritat és que la majoria de gent ni tan sols tenia la més mínima noció d'anglès, cosa que semblava que ens faria molt difícil atrapar el públic però resulta que la música (i encara més posada en escena) és un llenguatge propi amb el qual pots encomanar totes aquelles emocions que desprens. Evidenment que el fet que et puguis comunicar amb una llengua comuna ho fa tot bastant més fàcil però eus aquí el repte! De cara al Japó, i sobretot tenint en compte el que ens han explicat grups amics com Che Sudaka o Obrint Pas, la gent està molt més viciada al món occidental així que la veritat és que tenim unes expectatives molt altes! 

A més de mestissatge musical, feu “mestissatge idiomàtic”. Ja teniu temes on utilitzeu el gallec, l’anglès, l’euskera el francès o l’italià. Teniu preparada alguna sorpresa en japonès per la gira?

El que vindria a ser un tema en japonès... no el duem preparat però vés que no ens animem sobre la marxa, seran un grapat de dies! Per ara, hem après quatre paraules/expressions, una cosa que vulguis o no, sempre fa gràcia quan viatges allà on sigui.

No pareu de sumar èxits: el proper 30 d’octubre estreneu al Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona el documental La Pegatina-el docu, que repassarà els 10 anys de carrera. Com valoreu aquesta fita?

Doncs la veritat és que n'estem molt contents i orgullosos. Es tracta d'un documental que recull imatges des dels inicis però que sobretot es centra en els últims anys de gires estrambòtiques com ara la de la Xina. Vam estar a punt de treure'l mig com de regal amb el nostre quart disc destudi Eureka! però afortunadament no ho vam fer. Això d'estrenar-lo a l'Inèdit, de presentar-lo a tretze sales de cinema del territori espanyol i, fins i tot potser alguna altra sorpresa que encara pot caure, és un regal que no ens esperàvem.  

Teniu projectes de futur en ment?

Tenim molts projectes, com sempre, però cap gran disbarat. La veritat és que ha estat la nostra manera d'anar fent créixer el grup, amb objectius clars i que créiem que a mig termini podríem assolir. Per ara veure com qualla La Pegatina al Japó i per sud-amèrica, veure què en podem treure de la bona difusió d'aquest documental que traurem, i al desembre, gaudir d'unes merescudes vacances per tornar amb les piles ben carregades el gener i de ben segur, amb noves i diverses idees esbojarrades per seguir-vos sorprenent.

Entrevista a La Pegatina

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"