Manchester és un bon exemple d’universitat implicada en la docència d’estudis catalans que ofereix estudis reglats i de qualitat. Més enllà de les classes de llengua catalana, quines altres assignatures s’imparteixen?

Aquest objectiu, oferir estudis reglats i de qualitat, sempre ha estat en el meu full de ruta des que em vaig incorporar a l’equip de la universitat. Les classes de llengua sempre han representat la base dels programes de català en molts centres on s’imparteixen estudis d’aquesta especialitat, i aquest era també el cas de Manchester, on m’hi vaig trobar en arribar que les classes de llengua estaven ben organitzades, gràcies en bona mesura a la tasca dels companys que em van precedir. El que hem fet ha sigut augmentar el nombre d’hores i ampliar-ne el grau d’especialització.

No obstant això, l’espai universitari dóna molt més joc, i vaig decidir explorar altres possibilitats lligades a programes de recerca per poder oferir assignatures de contingut més exposades al debat intel·lectual i que possibilitaren un coneixement més especialitzat i acadèmic de la realitat social, cultural i política de tots els territoris de parla catalana. En aquests moments tenim al currículum tres assignatures que tracten aspectes més contemporanis. Catalan Visualities: Media, Language and Politics presenta un estudi dels productes audiovisuals catalans, majoritàriament de ficció televisiva, a partir dels quals explorem l’estructura del sistema comunicatiu català, els missatges que s’hi mostren sobre la identitat pròpia, la llengua que els expressa (per tant tractem aspectes de sociolingüística catalana) i el debat polític que embolcalla tot el discurs mediàtic i social.

Barcelona: City-Image és una assignatura dedicada a Barcelona i al discurs cinemàtic de la ciutat, en totes les seues accepcions, és a dir, la presència i tractament de la imatge de la ciutat al cinema, però també el moviment, el desplaçament, les transformacions que la ciutat ha experimentat en les darreres dècades des del punt de vista dels estudis culturals i urbans. 

A banda d’aquestes dues assignatures n’hi ha una tercera amb un grau d’especialització més elevat. Es tracta de la Dissertation, on l’estudiant tria un tema i en fa una recerca acadèmica sota la supervisió d’un professor del departament. Aquest mòdul s’adapta perfectament bé al programa de català pel fet que permet que l’estudiant s’endinse, tot seguint els paràmetres acadèmics de recerca, en el tema que més li interessa, i que moltes vegades no podem tractar o incloure en el temari de les assignatures suara esmentades. 

També caldria incloure en aquest breu repàs una classe d’introducció a la llengua i la cultura catalanes (Introduction to Catalan Language and Culture) que hem derivat cap a un altre departament de la facultat, el Language Centre (Centre d’idiomes), on hi oferim un curs adreçat a tot el públic, universitari o no, interessat a conèixer de més a prop les bases de la llengua i la societat catalanes. 

Des que es van començar a impartir classes de català en aquesta universitat, el curs 2004-2005, el nombre d’alumnes ha crescut notablement. A què atribueixes aquest augment de l’interès pels estudis catalans?

És cert que el nombre d’estudiants que s’han interessat pels estudis catalans ha augmentat en els darrers anys, però ho ha fet al mateix ritme que el nombre d’assignatures, de manera pausada i segura. Nosaltres hem d’optar no només a la plena visibilitat dels estudis que impartim, sinó també, i aquest és un objectiu prioritari, a afegir un grau de complexitat discursiva en els nostres centres, que done resposta a l’estructura polièdrica dels departaments que ens acullen, majoritàriament d’estudis ibèrics o hispànics. En aquest sentit, el nostre paper és bastir un currículum que aplegue aquesta diversitat cultural i lingüística per presentar-lo tot seguit als estudiants i a la resta de col·legues de tots els departaments representats a la facultat. Els estudiants han respost positivament a aquesta crida i han entès que per tenir un coneixement ampli i més ajustat de l’estructura cultural per la qual s’han interessat no poden prescindir de la garantia de diversitat que nosaltres els oferim.

Un altre argument és de tipus més logístic. La nostra especialitat ha entrat en la maquinària estructural de la universitat. Les assignatures estan creditades, formen part del currículum general del departament i el professor les desplega seguint els mateixos paràmetres organitzatius que s’apliquen per a la resta de les assignatures. Però sempre anem una mica més enllà. El professor de català és un agent actiu i aglutinador de tot el procés, que ofereix a l’estudiant la garantia de la integració en una disciplina nova (i innovadora) per a ell, que l’escolta en un diàleg constant i creatiu, i és igualment una font d’informació inesgotable. Totes aquestes raons són suficients per garantir un nombre important d’estudiants motivats i satisfets.

Enguany, la Facultat d’Humanitats de la Universitat de Manchester t’ha tornat a guardonar com a millor docent de la Facultat. Com valores aquest reconeixement?

Sí, ha estat un acte molt emotiu. Vaig rebre aquest premi al curs 2010-11 i ara m’han tornat a reconèixer per segona vegada la tasca docent que faig aquí. A banda del goig personal que et produeix, és un motiu més per explorar les raons de la satisfacció dels estudiants i per analitzar què hi ha al darrere d’aquestes nominacions, quina part de la teua feina és la més valorada, i per tant, saber quin és el model que convé als estudiants i que ens convé a nosaltres en la tasca que tenim encomanada.

En aquest cas jo diria que es tracta d’un exemple clar de relació dialògica i interactiva en la qual tant el professor com l’estudiant saben el que necessita l’un de l’altre. Els estudiants coneixen perfectament quins són els objectius de la feina que desplega el professor, quines són les potencialitats del programa de català, i també les limitacions, que queden diluïdes en el desplegament d’un programa acadèmic ajustat a les nostres necessitats i als seus interessos més immediats.

I el professor sap que els estudiants busquen debats ben informats, materials novedosos, rigorosos i ben administrats, un grau d’implicació per part del professor que no hi ha en altres disciplines i una atenció que els fa sentir membres actius de la realitat cultural que estan explorant. Les activitats que programem des del seminari de català no es limiten als cursos acadèmics, el complement que els acompanya és igualment important, com ara la participació en el festival de cinema de la ciutat, tallers de traducció, converses amb escriptors i agents culturals catalans, visites a exposicions sobre temàtica catalana, beques de l’Institut Ramon Llull, certificació oficial en llengua catalana, etc. I en tots els casos els estudiants saben que són sempre els primers convidats.

El proper mes de novembre se celebra a la Universitat de Manchester el 59 Congrés de l’Anglo-Catalan Society, amb un èmfasi especial al cinema català i a les produccions audiovisuals catalanes. Com valores que la Universitat de Manchester aculli aquest congrés?

L’Anglo-Catalan Society és el nucli cohesionador dels estudis catalans al Regne Unit i a Irlanda i és un instrument de prestigi i de refinament acadèmic i cultural a l’abast dels nostres programes curriculars a les universitats. Enguany tenim a Manchester el plaer d’acollir-ne el Congrés Anual i som sabedors que es tracta d’un reconeixement per part de la direcció i dels seus membres a la tasca que despleguem aquí a Manchester. Enguany, vam proposar com a tema central de la convocatòria l’estructura mediàtica catalana i les produccions audiovisuals, per fer una crida a la necessitat d’ampliar els estudis acadèmics en aquesta especialitat.

Dit això, l’ACS és central en la projecció de la llengua i de la cultura catalanes a l’exterior i és un agent de projecció internacional amb un grau d’excel·lència innegable, a més de ser l’estructura  que connecta els acadèmics de dins amb els de fora i que permet establir un diàleg cultural i territorial ben viu. Per tant, tenir l’ACS a Manchester té implicacions importants perquè ens situa de nou en el mapa acadèmic de la Universitat, i de la ciutat.

En el marc de les Jornades Internacionals de Professors de Vic hem parlat amb professors que imparteixen català en diferents universitats del món perquè ens expliquessin la visió que tenen dels catalans a l’estranger. Segons el teu punt de vista:

Quina imatge tenen dels catalans a Manchester?

 Les connexions entre els dos territoris sempre han estat històricament molt destacables, es tracta de dues ciutats amb forts lligams econòmics, i el transvasament humà i d’informació entre els dos pols sempre ha estat important. D’allò queda el record industrial i ara una plaça en un dels llocs més emblemàtics i macos de la ciutat que porta el nom de Catalan Square. Des d’aquest espai estant, i observant els edificis i infraestructures viàries que hi ha, un pot fer-se ràpidament un esquema mental del mateix dinamisme, activitat frenètica i relacions socials i humanes de les colònies industrials catalanes. Ara, però, mana el futbol i la imatge està més lligada als equips de la ciutat...

Què és el que més els crida l’atenció sobre la cultura catalana?

Com ja passa en molts altres llocs, la cultura catalana està fortament associada a l’arquitectura modernista i a la producció artística del segle XX. I a Barcelona. Però també hi ha l’opinió que els catalans estan fortament compromesos amb la seua tradició cultural i lingüística, que mostren amb un posat inflexible quan es tracta de defensar amb perseverança la identitat pròpia.

Estan assabentats de les retallades i les turbulències econòmiques i polítiques?

 És clar que sí, però igualment pensen que la societat catalana està ben organitzada i té una estructura econòmica més potent i preparada per poder combatre les sacsejades d’aquest episodi econòmic tan nefast. I que aquesta mateixa organització és aplicable a la societat civil, que observen amb interès i respecte, la mateixa deferència que també mostren per la via política que ha decidit emprendre.