Villatoro ha explicat com la cultura ha estat un factor de progrés i de cohesió social a Catalunya, en la mesura que la comunitat catalana ha triat per definir-se un marc cultural integrador i obert. I aquesta ha estat la clau també d'un segle XX extraordinari per a la cultura catalana, en termes de creativitat. A partir d'aquí, i amb referència a la necessitat del ple compromís d'un estat amb el fet cultural, ha subratllat com "el catalanisme cultural, des de Joan Maragall, contemplat la possibilitat que aquest Estat sigui Espanya o que faci falta la creació d'un Estat específic propi, en funció de l'actitud i la voluntat de l'estat espanyol. Al llarg del segle, aquests dues possibilitats han conviscut i fins i tot en alguns moments s'ha plantejat la possibilitat d'un Estat ibèric que fos l'aixopluc de les cultures peninsulars".
Davant aquesta opció, però, Villatoro cita Cambó: "als anys vint, Francesc Cambó es va preguntar què hauria passat a Portugal i a la seva cultura si no s'hagués independitzat d'Espanya en el segle XVII. La resposta de Cambó és que Portugal hauria acabat en la mateixa situació que Catalunya: amb la seva llengua i personalitat política qüestionada. Per tant, difícilment Portugal podrà afegir-se a cap projecte ibèric si dins d'aquest projecte no veu Catalunya ben tractada".
Com a conclusió, Villatoro recorda que "en els últims anys, diversos esdeveniments han fet que capes més grans de la població pensin que Espanya no vol, no pot o ha renunciat a ser l'estat compromès a favor de la cultura catalana (però també de l'economia i de la societat catalana) i això ha fet créixer la demanda d'un estat propi diferenciat. En qualsevol cas, les dues posicions actualment conviuen. Els resultats electorals donen algunes indicacions sobre el pes de cadascuna d'elles, però no el podrem saber del cert fins que fem l'exercici democràtic imprescindible de preguntar-ho directament a la ciutadania".
En la seva visita a Lisboa, el director de l’IRL també s’ha reunit amb el rector de la Universitat de la capital portuguesa, António Sampaio da Nóvoa, amb qui han valorat la possibilitat d’organitzar unes Jornades de relació entre cultures ibèriques que abordin no només el component cultural, sinó també jurídic, econòmic i polític.
