En primer lloc, la pregunta del milió, que suposo ha respost un milió de vegades. Com arriba una nordamericana, que a més treballa en el món del software informàtica, a fer un llibre explicant què passa a Catalunya?

Fa 25 anys, vaig anar a viure a Catalunya. Havia estudiat el català a Berkeley, i tenia curiositat per la sociolingüística i el bilingüisme. Tenia prou diners per quedar-m'hi dos mesos, i al final hi vaig estar 6 anys (1987-93). Em vaig adonar força aviat que allò no era Espanya, i que cap dels meus amics o familiars tenia la més mínima idea d'aquest fet. I és des de llavors que intento anar educant a la gent d'aquí sobre la realitat d'allà. Al principi, ho feia de manera gairebé subliminal... amb exemples als meus llibres d'informàtica. Vols saber com fer una pàgina Web? Jo t'ho explico fent una pàgina sobre els castellers o Gaudí. Sense ser molt política ni dogmàtica. 

Des de la Diada de l'any passat, però, va canviar molt la cosa. De sobte, sortia Catalunya a la premsa internacional, i no només per menjar, turisme i futbol, que eren els temes típics, sinó que parlaven de la independència. Al principi em feien gràcia els articles, però desprès no gaire, em quedava força insatisfeta... els articles eren molt superficials i sempre repetien el mateix: Catalunya es queixava de pagar massa impostos, que no volia compartir la seva riquesa amb les regions més pobres d'Espanya, i a sobre era la regió més endeutada d'Espanya.

Ja que sabia que hi havia molt més per explicar, vaig pensar que calia ampliar la informació. Ja que sé fer llibres-últimament escric molt sobre la tecnologia de com fer llibres digitals-i conec a molts periodistes i polítics, sobretot gràcies als dos altres llibres que vaig editar, What Catalans Want de Toni Strubell i Lluís Brunet, i Barcelona, Catalonia de Matthew Tree, he pensat de combinar les dues coses... he escrit a tota la gent que conec, i els he ofert de compilar, traduir i editar una selecció d'articles fets per experts. Això va ser el 29 de novembre. El 25 de febrer, vam tenir el llibre a les mans en paper així com als Kindles, iPads i altres lectors digitals.

El seu llibre aplega en unes pàgines algunes de les personalitats més rellevants del país. Com va ser aquest procés de construcció literària? Com els va convèncer?

Tenim una tradició aquí a Estats Units de fer una cosa que es diu "potluck", que és una mena de sopar en que tots els convidats porten un plat. El més típic és que l'anfitrió no especifiqui gaire què han de portar els convidats. I el curiós és que encara que hi hagi el perill de rebre 10 amanides normalment acabes amb una varietat molt interessant d'àpats. He seguit aquesta estratègia amb el llibre. 

Porto temps tuitejant i escrivint sobre Catalunya, així que ja tenia bastants contactes. I senzillament els he escrit explicant el problema que jo veia, la part que jo podria aportar (la part tecnològica i d'edició i traducció a l'anglès) i sol·licitant la seva participació. I la resposta va ser fenomenal, molt positiva des de bon principi. I llavors anava preguntant als que ja coneixia que em recomanessin d'altra gent interessant i aquests també s'hi van apuntar fins que vaig tenir 35 de les personalitats més destacades del país. La veritat és que n'estic molt orgullosa.

Alhora, m'ha impressionat molt el paper que ha pres el President Mas, i després de conèixer el seu cap de premsa via Twitter, li vaig demanar si li faria gràcia escriure el pròleg del llibre. Després de veure un prototip del llibre que li vaig fer especialment per l'iPad, em va dir que sí. 

El seu llibre és també tot un fenomen pel que fa a recaptació de fons populars via Verkami. Què se sent en aconseguir una fita així??

La campanya Verkami ha estat genial. Per mi, fer el llibre era la part més o menys fàcil, ja que porto anys editant, maquetant i publicant llibres. La part difícil era fer que la gent el conegués i que el llegís. I si no ets una gran editorial amb tot un departament de marketing, com t'ho fas? Doncs he pensat que a la gent de Catalunya segurament li interessaria que s'expliqués la seva història més enllà de les seves fronteres, i per això, potser estarien disposats a ajudar-me a fer conèixer el llibre a fora de Catalunya. I efectivament, estaven més que disposats. En una campanya normal de micromecenatge, el mecenes fa una aportació econòmica i rep una recompensa per si mateix. En la campanya Verkami per What's up with Catalonia? una part de moltes de les recompenses era enviar un exemplar del llibre a una altra persona, preferiblement a un país que no fos Catalunya: a Estats Units, Alemanya, el Regne Unit o on fos. Fins avui, he enviat més de 300 llibres, i encara me'n falten molts per enviar.

I també estic fent servir els diners recaptats per poder enviar exemplars del llibre a biblioteques de tot el món perquè estigui a l'abast de la gent, sigui on sigui.

I com em sento sobre això? Molt agraïda, i també animada a fer més coses, perquè sé que la gent està disposada a recolzar projectes interessants i a involucrar-s'hi. Crec que molta gent vol fer-hi alguna cosa, el que sigui, però no tenen clar exactement com poden ajudar. Verkami és una manera de canalitzar les aportacions econòmiques, les idees i l'energia de molta gent alhora. M'encanta.

En la cojuntura actual, força convulsa, molt breument digui'ns què creu vostè: What's up with Catalonia?

:) What's up és que crec que els Catalans han dit prou, com la gallina. Crec que sou molt democràtics, molt treballadors, i que teniu molta bona fe. I que heu fet un gran esforç per seguir les regles que us han imposat. I que heu vist, una vegada i altra que es canvia de lloc la meta just quan esteu a punt d'arribar-hi, que es canvien les regles i que no es compleixen les promeses. I potser més important, que no us respecten. I potser, abans de tenir una finestra tan oberta a la resta del món, haguéssiu pensat que no hi havia res a fer, que no hi havia sortida, però ara gràcies a la tecnologia i les moltes maneres de connectar amb altra gent amb idees semblants, i de poder veure altra gent en altres indrets del món que lluiten perque volen i que ho aconsegueixen, doncs, crec que heu dit: "sabeu què? Ara ens toca a nosaltres. Ja no caiem a la trampa una altra vegada. Ja no ens creiem les mentides, i ja no tenim por. Estem farts de que no ens respectin i sabeu què? Mereixem el respecte. Mereixem un tracte millor. Sí, sí, el mereixem. I si no ens volen respectar, millor que ens separem i que siguem veïns i no familiars. Ja ens toca aixecar-nos i fer la nostra vida a la nostra manera. Som democràtics i hi tenim tot el dret".

Recentment, ha participat en algunes activitats amb motiu de Sant Jordi organitzades per universitats de la xarxa d'estudis catalans a l'exterior. Com valora vostè la projecció internacional de la cultura catalana i la tasca que hi juguen entitats com l'Institut Ramon Llull?

Crec que la projecció internacional de la cultura catalana i la tasca que feu les entitats com l'Institut Ramon Llull és absolutament imprescindible. No he fet el llibre de What's up with Catalonia? perquè pensés que calgués que ningú vingués a ajudar als Catalans a fer el vostre país, sinó perquè quan ho feu vosaltres mateixos sense l'ajut de ningú, estaria molt bé que la gent de fora ja n'estigués al cas, i que no els hi vingués de nou. En aquest sentit, el que feu a l'Institut juga un paper molt semblant. Quan més sap la gent de fora sobre Catalunya i que Catalunya no és Espanya, més fàcilment entendran, quan arribi el moment, les reivindicacions de Catalunya com a país sobirà.