"El primer que necessites per escriure sobre la ciutat és tenir una idea de ciutat". Així ha iniciat Bagunyà la seva intervenció en la xerrada que ha inaugurat la segona jornada de Spotlight: Catalan Culture in UK, titulada Literature and the city. L'acte, que ha versat sobre la ciutat com a escenari literari, ha comptat amb la presència de Borja Bagunyà i l’escriptor britànic Rupert Thomson, amb la moderació de Georgina Godwin. Al llarg de la conversa han estirat el fil a Una vida exemplar (An exemplary life), el conte traduït recentment a l’anglès a l’antologia The book of Barcelona. A city in short fiction.

En el diàleg a tres bandes, molt intens pel que fa a arguments i idees exposades, s’ha parlat del caràcter de la ciutat, de paisatge i rerefons, i de com aquesta vivència t'afecta, irremeiablement, com a autor. "Barcelona és un lloc on l’única cosa que passa és allò que ja ha passat". Bagunyà ha afirmat, en aquest sentit, que "la ciutat t'ofereix el que has d’escriure, però que has de trobar el teu propi camí".

L'autor d'Els angles morts també ha desgranat la manera com el turisme afecta la composició i la realitat de la ciutat, l’especificitat de Barcelona com a matèria literària, com a personatge i context. "Cal evitar utilitzar la ciutat com un escenari de fons, perquè així acaba convertida en un simple decorat". Segons l'escriptor i professor català, cal integrar-s'hi, que t’afecti, que incideixi en la història que escrius". Barcelona —i les grans ciutats— poden provocar certa estupefacció, amb "el milió de cares que veus cada dia i que no tornaràs a veure mai més".

Aina Bestard i els nous límits de la il·lustració

Aina Bestard ha estat la protagonista de l’acte "The Boundaries of the Book: Illustrated Non-Fiction for Children", amb la presència de Vassiliki Tzomaka, dissenyadora i il·lustradora, i amb Daniel Hahn com a moderador. La il·lustradora catalana ha parlat del seu procés creatiu, en un auditori ple a vessar i amb gent dreta que no s'ho volia perdre: “Primer penso en la tècnica i després, ja ve el subjecte. En el meu cas, la part de producció va en paral·lel a la feina artística”, ha explicat.

Bestard ha recordat els inicis de la seva trajectòria al món del llibre, quan encara exercia de dissenyadora i es va adonar que la seva feina per a marques "tenia la il·lustració com a motor important". Des del principi, amb Què s'amaga dins el bosc?, que l'art ha estat, per a ella, una inspiració. I també la voluntat de fer una cosa nova: "quan vaig començar, pensava que ja hi havia molt llibres. I em preguntava com podia explicar-ho d'una manera diferent".

Pel que fa a la no-ficció, detalla que no t'has d'inventar una història, però sí que has de pensar com fluirà la informació i com faràs decobrir una cosa nova al lector. "Actualment, tenim molts inputs externs –xarxes, mòbils, pantalles, etc.–, per això en els tipus de llibres que fem, tant l'editora com jo bisquem una altra manera d'aproximar el lector a la realitat".

Bel Olid i Eva Baltasar, consciència i incomoditat

Al punt de les set de la tarda, Bel Olid ha conversat amb Vanessa Onwuemezi a la Bricklane Book Shop, en un acte titulat "Wilder Wind and Dark Neighbourhood". Les dues autores –que han presentat les darreres novetats: Wilder Wings, d'Olid, i Dark Neighbourhood, d'Onwuemezi– han parlat de creació i de traducció, sense oblidar la potència transformadora que pot tenir la literatura.

Al llag de la xerrada, han exposat temes com la pròpia presa de consciència (“durant l’adolescència et passen coses per les quals no estàs preparat, però que de gran aprens a gestionar”, ha exposat Olid), la representació del gènere i de la diversitat sexual i afectiva en la literatura, així com l'ús del llenguatge no binari, que en català requereix una voluntat activa i expressa (i el posterior toc d'atenció "dels guadians de la llengua, que et vigilen i et diuen què estpa acceptat i què no", com ha reblat l'autora de La mala reputació).

A la mateixa hora, Eva Baltasar ha desgranat les interioritats literàries de Permagel (Permafrost, en la versió anglesa), en un acte celebrat a la Queen Mary University. L'autora catalana ha relatay davant del públic universitari de quina manera el procés de creació de la protagonista de la novel·la la va portar a escriure Boulder i Mamut: "Volia seguir coneixent dones d’aquella manera. Són tipus de dones diferents però que tenen en comú que senten una gran incomoditat i desig de soledat per estar en pau". El final de la jonada ha anat a càrrec d'Anna Ferrer, que ha presentat la seva proposta musical a The Pheasantry.

x01z22