Dies abans de l'esperada xerrada a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires amb Héctor Lozano i Carlos Cuevas –creador i protagonista de Merlí, la sèrie que ha estat tot un èxit a Sud-Amèrica a través de la plataforma Netflix–, el jove actor català passeja pels carrers de la ciutat. Ho fa amb gorra i ulleres de sol, com a precaució per la rebuda que s'ha trobat a la capital argentina: fans que el reconeixen a cada cantonada, crits i esglais, gent que s'hi apropa i que li demana una signatura, una selfie o simplement ser-hi, tocar-lo. 

És una estrella que causa furor, i punt. Un fet que queda totalment confirmat quan arriba el dia D i l'hora H. La xerrada titulada Cuando fuimos los peripatéticos. El fenómeno Merlí , programada el 30 d'abril a dos quarts de nou del vespre al gegantí pavelló Borges, és una de les que més expectació ha generat. Encara no ha obert el recinte –ho fa a les dues de la tarda– i ja hi ha un bon grapat d'adolescents fent cua, amb les seves motxilles i una paciència a prova de qualsevol inclemència del temps. 

Tots ells –elles, si fem cas a la realitat d'una majoria avassalladora–, esperaran fins que obrin les portes del pavelló més gran de tota la FIL Buenos Aires. Un recinte amb capacitat per mil persones i més proper a un escenari de rock que a una xerrada sobre filosofia i literatura. Els peripatètics són, ara i aquí, els Beatles d'aquella mítica visita a la Monumental, entre xiscles i sospirs, entre atacs de nervis i l'emoció de veure el teu ídol. En tot cas, el gran escenari d'un espectacle esperat i desitjat pel públic. A poc a poc, entra qui pot, en estricte ordre de cua. I 1.100 persones es queden sense poder-hi ser, que es diu ben aviat. 

De Catalunya al món: èxit sense precedents

Conduïda pel professor universitari Horacio Banega, la xerrada comença en català: "Benvinguts a Buenos Aires", diu el públic, a l'uníson i després de la indicació de la presentadora, que ho ha estat assajant diligentment uns minuts abans amb tots els assistents. Cuevas comença llegint l'inici del llibre: "(...) éramos espadas en la piedra i Merlí nos quitó (...)", una referència artúrica que ve molt a tomb: això va de viatges iniciàtics, de trobar-se, de saber quin és el teu lloc al món. Cuevas prossegueix, ara agraint l'esforç de TV3, pel fet de ser una sèrie petita, "rodada en català i a Catalunya". Un èxit amb pics de popularitat sense precedents.

Héctor Lozano, al seu torn, agraeix, i molt, l'aposta –i insistència– editorial de Glòria Gasch, responsable que el llibre que avui presenten existeixi, i també present a l'auditori. Lozano confessa que primer va dir que no, però que després s'hi va llençar de cap, perquè el llibre li permetia fer "un apropament molt bonic als personatges i a la trama, on faig un aprofundiment nostàlgic de tot el que havíem vist i rodat, i on hi ha l'essència de tot". Una novel·la que, segons Cuevas, és totalment "complementària amb la sèrie, amb escenes que no s'han vist mai". 

Adolescència, avortament i la lluita constant

El creador, format com a dramaturg i amant de tele, cinema i teatre per igual, va explicar que Merlí va sorgir fent un cafè amb un amic que feia classes de literatura. "Ell tenia cura d'un alumne que tenia agorafòbia i anava a casa seva a fer-li classes. La trama de la primera temporada d'Ivan era cent per cent real". Una trama que, va confessar, té uns referents molt clars, especialment un de cinèfil: El club dels poetes morts, pel·lícula dramàtica del 1989 protagonitzada per Robin Williams i dirigida per Peter Weir. "Em va impactar molt quan la vaig veure. I amb Merlí vaig escriure la sèrie que m'hagués agradat veure a mi amb 15 anys", una confessió que va anar seguida de molts aplaudiments, una constant de la xerrada quan la sentència ho mereixia.

Uns aplaudiments que es van convertir en un rugit espectacular quan quan Carlos Cuevas va fer referència a la situació legislativa de l'avortament, molt polèmica i comentada a Argentina en els darrers temps. "Al final, el que et diu Merlí és que res està escrit. L'últim pla de la sèrie tenia una sobreimpressió on es podia llegir 'si les coses són d’una manera, no significa que no es puguin canviar'. Ara, l'avortament no és legal aquí, però espero que aviat ho pugui ser". I més aplaudiments, ara eixordadors. 

Com a gran cirereta per als fans argentins, Lozano va anunciar que aquest 20 de maig comença el rodatge de l'esperat spin off de la sèrie. I la sorpresa va arribar amb la presentació en exclusiva de la jove actriu argentina que hi participarà, Azul Fernández. Una presentació que ha servit per evidenciar els lligams de la sèrie amb la ciutat. "Barcelona i Buenos Aires són germanes". Per acabar, quin és l'èxit de Merlí? Què l'ha fet tan internacional, tan propera, tan necessària per a tanta gent? "Potser perquè, tinguim l'edat que tinguem, no deixem mai de ser adolescents", diu Lozano.

Una adolescència convertida en l'esperit amb què mirar el món, amb què enamorar-se, viure, patir i fer-se més fort. Un ànim que et permet reinventar-te, superar la foscor i posar-te contínuament en dubte. "Cadascú ha de treure la seva pròpia conclusió de la sèrie", diu Lozano, que afegeix: "Merlí és un antiheroi, té defectes, molt diferent dels personatges de Hollywood, que ens ven històries gairebé perfectes. Però ell ens ensenya que et poden estimar sense ser un ésser humà perfecte". I que cal lluitar, sempre, contra l'estigma de ser diferent, contra el bullying o els conflictes LGTBI, entre d'altres. L'acte acaba amb el sentiment d'haver satisfet els presents, i amb un nova dosi de cues, ara a la sortida del backstage. Tot per ser ben a prop del seu "beatle" particular, el nostre Carlos Cuevas.

Crònica d'Esteve Plantada / @eplantada