© Guillem Carabí
Reforma de la Casa Bofarull
1913-1933, Josep Maria Jujol, als Pallaresos
© Aitor Estévez
Espai transmissor del túmul/dolmen megalític
2007-2013, Toni Gironès, a Seró (Artesa de Segre)
© Hisao Suzuki
Espai públic Teatre La Lira (Ripoll)
2004-2011, RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta) i Joan Puigcorbé, a Ripoll
© Hisao Suzuki
IES La Llauna
1984-86, Carme Pinós i Enric Miralles, a Badalona
© Adrià Goula
Apartaments a les golfes de La Pedrera
1953-1955, Francisco Juan Barba Corsini, a Barcelona
© Adrià Goula
Restauració de l'església de l'Hospitalet
1981-1984, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, a Eivissa)
© Adrià Goula
Caldereria petita, rehabilitació d'habitatge entre mitgeres
2001-2002, Calderon - Folch - Sarsanedas Arquitectes, a Gelida
© Pedro Pegenaute
Museu Can Framis
2007-2009, Jordi Badia BAAS Arquitectura, a Barcelona
© Adrià Goula
Apartament Juan (Barcelona)
2011, vora arquitectura (Pere Buil i Toni Riba), a Barcelona
© Jordi Surroca
Auditori a l'església de Sant Francesc
2003-2011, David Closes, a Santpedor
© Adrià Goula
3 estacions de la Línia 9 del Metro
Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna (2008-2011, Garcés – De Seta – Bonet Arquitectes (Jordi Garcés, Daria e Seta i Anna Bonet) i Ingeniería Tec-4 (Ferran Casanovas, Antonio Santiago i Felipe Limongi), a Barcelona
© Adrià Goula
Clínica Arenys – can Zariquiey
2006-2013, Josep Miàs Arquitectes (Josep Miàs), a Arenys de Munt
© Adrià Goula
Centre cultural Casal Balaguer
1996 – en procés, Flores&Prats Arquitectes (Eva Prats i Ricardo Flores) i Duch-Pizá Arquitectos (Ma José Duch i Francisco Pizá), a Palma
© Adrià Goula
Restauració paisatgística de l'abocador vall d'En Joan a Begues
2002 – en procés, Enric Batlle , Joan Roig i Teresa Galí, al Parc Natural del Garraf
© Adrià Goula
Torre de 94 habitatges de protecció oficial
2012 - en procés, Josep Llinàs, a L'Hospitalet de Llobregat
© Adrià Goula
Projecte de revitalització del districte d'Adhamiya
2012 – en procés, AV62 Arquitectos (Victòria Garriga i Toño Foraster) i Pedro García del Barrio - Pedro Azara, a Bagdad
 
http://www.labiennale.org/
 

INTRODUCCIÓ

1. Grafting Architecture.
Catalonia at Venice

Catalunya participa a la 14a Biennal d'Arquitectura de Venècia amb el projecte "Arquitectures Empeltades / Grafting Architecture", comissariat per Josep Torrents i Alegre amb el comissariat adjunt de Guillem Carabí Bescós i Jordi Ribas Boldú.

Aquesta proposta, escollida per un jurat a través d'un concurs públic convocat per l'Institut Ramon Llull (IRL), impulsor de la participació catalana, vol mostrar els canvis que s'estan produint a l'arquitectura contemporània catalana, mostrant exemples d'una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap el futur.

El jurat que va escollir aquest projecte de Josep Torrents i Alegre, va ser presidit per Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, van ser Lluís-Xavier Comerón, degà del COAC; Fernando Marzá, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del projecte català a la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL en aquell moment.

Aquesta és la segona vegada que l’Institut Ramon Llull presenta Catalunya dins els Eventi Collaterali de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, on va participar per primera vegada el 2012 amb el projecte ‘Vogadors/Architectural Rowers’, comissariat per Jordi Badia i Fèlix Arranz. Des del 2009 ha tingut presència regular també als Eventi Collaterali de la Biennal d’Art.

L'Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions. Per al compliment dels seus objectius, l'Institut Ramon Llull dona suport a les polítiques de relacions exteriors en l'àmbit cultural de les institucions consorciades i contribuirà a l'enfortiment de les marques Cultura Catalana, Catalunya i Barcelona des de la perspectiva cultural.

CONCEPTE

2. Arquitectures Empeltades

Empeltar consisteix en inserir una part d'un arbre proveïda d'una o més gemmes en una branca o tronc d'un altre arbre de manera que s'estableixi entre ambdós una unió permanent. Tal com el viticultor que empelta el peu del cep arrelat a la terra amb l'esqueix de la varietat de raïm desitjada i on, de la unió correcta entre peu i esqueix, se'n deriva la posterior qualitat del raïm i l'excel·lència del vi resultant.

A l'arquitectura podem identificar tota una sèrie de processos que tenen una gran similitud amb el procediment botànic. Preexistències, físiques o no, s'empelten de la nova proposta, la qual cosa genera una edifici que recull i fusiona harmònicament les característiques d'allò existent i d'allò nou. Aquestes arquitectures empeltades les podem trobar recorrent els segles en una gran multitud d'exemples. Però és en el darrer quart del S.XX i els inicis del S.XXI on trobem un gran nombre de projectes en l'arquitectura catalana en què propostes de diverses tipologies i escales aconsegueixen resultats brillants.

Empeltar transmet la idea d'un organisme nou que combina els punts forts del seus components originals, i que aquest tingui més vigor que cap d'ells per separat, una idea de renovació i creixement.

Arquitectures Empeltades parla d'una actitud contemporània, compartida al llarg del temps per molts projectes, per molts arquitectes, on cada edifici s'entén des de si mateix, des de la seva singularitat, i que enriqueix sensiblement el lloc on s'assenta.

 

FIL CONDUCTOR

3. L'exposició

El punt de partida d'Arquitectures Empeltades és la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol (1879-1949). En la manera de treballar de l'arquitecte tarragoní hi podem identificar una actitud que es pot resseguir en molts projectes construïts el darrer segle, i que es fonamenta en un intens diàleg amb les preexistències, físiques i no, que permeten desenvolupar un projecte que inclou i barreja els elements nous i els existents, tal com l'esqueix empelta l'arbre.

Al llarg de dues dècades i llargues interrupcions, Jujol dibuixa i dirigeix la construcció de les solucions arquitectòniques que ennobliran la casa Bofarull. Projecte, construcció i ús es barregen per materialitzar una arquitectura generada a parts iguals, tant des de l'univers personal de l'arquitecte com des dels estímuls i els suggeriments que li ofereix el Camp de Tarragona.

Un procés que, actualment, trobem àmpliament documentat gràcies al conjunt de més de cent dibuixos conservats a l'Arxiu Jujol, i que abasten un arc cronològic que s'inicia amb un dels primers croquis que mostren l'estat de la casa l'any 1913, segurament dibuixats durant l'estiu de trobada amb les senyores Bofarull, i que acaba amb els darrers dibuixos que identifiquen les solucions de paviment que Jujol durà a terme al vestíbul de la casa.

El fil conductor de la proposta és la descripció dels diversos projectes a través del PROCÉS arquitectònic i de la posterior PERCEPCIÓ de l'edifici resultant. Aquests projectes s'entenen a partir de si mateixos, de la seva singularitat, i no com a arquitectures que formen part d'un moviment.

3.1. Procés

La reforma de la Casa Bofarull simbolitza una certa manera de fer atemporal que trobem en diversos exemples de l'arquitectura catalana. Jujol no es relaciona amb els edificis fent restauracions taxidèrmiques, intervencions historicistes, ni reformes additives, sinó que transforma les edificacions en alguna cosa nova  i a la vegada recognoscible. Insereix un nou estrat als existents, semblant a una certa barreja on diverses èpoques i diverses maneres de viure, se superposen, s'estratifiquen, i on és impossible destriar les parts del tot. És una arquitectura allunyada de l'objecte aïllat, entotsolat i pur, i que és el reflex de l'univers particular de l'arquitecte i dels estímuls de l'entorn on s'aixeca l'edifici.

Aquesta construcció ens permet recórrer una actitud arquitectònica atemporal, on l'acompanyen diversos projectes que recorren un segle d'arquitectura catalana. Tots aquests exemples treballen amb preexistències i són fruit de l'estratificació de conceptes, en què es reinterpreten els materials tradicionals, i s'insereixen en un territori, dialogant-hi. Són projectes complexos i enriquidors, que afegeixen una fita temporal al lloc on es basteixen, i no s'entenen sense l'entorn, essent impossible destriar les parts del tot. Una rica síntesi local-universal vista com a motor del projecte, on es produeix la interpretació del món des d'un dels seus racons. Projectes de cocció lenta i reflexió, continuadors d'una tradició arquitectònica viva i de llarg recorregut.

La selecció dels projectes permet mostrar com aquestes actituds s'adapten a diverses escales i tipologies que van des d'un petit apartament o una capella, a la regeneració d'un abocador metropolità, unes estacions de metro o els barris d'una ciutat devastada per la guerra. També permeten copsar com aquesta actitud és intergeneracional, compartida per arquitectes de diverses edats que han compartit i enriquit el debat permanentment.

La majoria dels projectes seleccionats pertanyen al S.XXI, i per tant són una mostra vibrant de la vitalitat d'aquesta manera de fer. És interessant copsar també que aquesta actitud és una de les senyes d'identitat de l'arquitectura catalana, i un dels territoris on s'ha desenvolupat amb més vitalitat i diversitat.

La presentació dels projectes seleccionats es fa a través del procés que cada arquitecte ha seguit en la fase de redacció i construcció de l'edifici. Són processos singulars que permeten conèixer de primera mà com es desenvolupa l'anàlisi i la presa de decisions a través d'esbossos, esquemes, dibuixos, fotos, maquetes, textos... Cada projecte s'ha de poder entendre des de si mateix fent servir tots els recursos disponibles.

Edificis seleccionats

3.2. Percepció

Quan finalitza el procés de construcció i l'edifici obre portes, s'inicia una nova etapa on viu transformacions que es veuen afectades per l'entorn, pels usuaris i pel pas del temps. En aquesta fase hi ha un procés de tempteig inicial fins que la quotidianitat s'incorpora a l'edifici, i els ciutadans se'l fan seu, passant a formar part del paisatge.

És aquesta percepció de la vida dels edificis la que es vol copsar en aquesta segona fase de la proposta. S'han seleccionat quatre edificis que permeten resseguir un segle d'arquitectura (la casa Bofarull (1913-1933), l'IES La Llauna (1984-86), l'espai públic Teatre La Lira (2004-2011) i l'espai Transmissor del túmul/dolmen (2007-2013)) per visualitzar aquestes diferents percepcions a través de diverses vies.

3.2.1. 365 dies

Una càmera situada davant de cadascun dels quatre edificis escollits capturarà diàriament diverses imatges. Cadascuna de les imatges tindrà el mateix enquadrament, però alhora cadascuna d'elles serà diferent ja que les condicions climàtiques, paisatgístiques i lumíniques variaran, així com les activitats que envolten cada edifici. La unió de les imatges permetrà resseguir les subtilitats del pas de la vida, del pas del temps, de manera que els edificis quedaran contextualitzats en el seu entorn. Cada imatge serà una realitat de l'edifici, i per tant es recolliran diverses realitats d'un mateix lloc, el que ens permetrà aproximar-nos millor a la percepció i a la representació d'aquestes arquitectures.

Time-lapses

Casa Bofarull (Pallaresos). En breu
Túmul (Serò)
IES La Llauna (Badalona)
La Lira (Ripoll)

3.2.2. Vida quotidiana

Una càmera fixa instal·lada enfocant l'edifici, amb un punt de vista curosament escollit, actuarà com una finestra oberta que ens permetrà veure en temps real la vida tal i com es desenvolupa en cadascun dels edificis seleccionats. Aquesta finestra ens retransmetrà la vida de cada edifici en temps real.

Vídeo en temps real

Sreaming Casa Bofarull (Pallaresos)
Sreaming Túmul (Serò)
Sreaming IES La Llauna (Badalona)
Video La Lira (Ripoll). Streaming shortly

3.2.3. Accions

Les accions són una intervenció volgudament subjectiva en cadascun dels edificis, de manera que alterin el seu entorn amb un doble objectiu: aportar contingut a l'exposició i servir com a element de comunicació del projecte.

Aquestes accions vénen proposades per diversos creadors de l’àmbit de les arts escèniques i musicals i s'organitzen amb la voluntat que tinguin una relació estreta amb les arquitectures i ajudin a percebre-les d'una altra manera, posant l’accent en els seus espais i elements característics.

Les accions són filmades i editades posteriorment, per mostrar-les a l’espai expositiu i a la pàgina web.

 

Casa Bofarull

Josep Maria Jujol

 

“El viatge d'un ignorant des de l'arrel al núvol”

Sergi López

Acció que posa en relleu les diferents intervencions de Jujol a la casa, i en concret centra l’atenció en la seva escala humana, i també en el seu caràcter simbòlic. Tot a partir de la corporalitat de l'actor dins de l'espai i un mínim ús de la paraula.


Espai Transmissor del Túmul
Dolmen Megalític (música)

Toni Gironès i Saderra


IES La Llauna (dansa)

Carme Pinós Enric Miralles

 


Espai La Lira (circ)

RCR Arquitectes Joan Puigcorbé

 


3.2.4. Mirades

En altres set edificis (Caldereria petita, abocador vall d'en Joan, museu can Framis, apartament Juan, auditori a l'església de Sant Francesc, Clínica Arenys – can Zariquiey i Torre de 94 habitatges de protecció oficial) la mirada es fa a través de les càmeres fotogràfiques dels estudiants de Grisart (Escola Superior de Fotografia de Barcelona). Dirigits per l'Albert Gusi, els estudiants fotografien els edificis seleccionats des d'una mirada que posa l’accent en la vitalitat dels edificis.

4. Comissariat

Josep Torrents i Alegre, arquitecte
Comissari

(Sant Pere de Riudebitlles, 1969) Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Etsab), i doctorand en teoria i historia, amb la tesi “Sinan, Marcantonio Barbaro i els intercanvis entre Venècia i Istanbul”. Arquitecte en exercici, ha participat en projectes individuals i col·lectius, i ha col·laborat amb institucions tals com les escoles d'arquitectura de Barcelona (Etsab) i del Vallès (Etsav), el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) o la Fundació Mies van der Rohe.  Ha estat impulsor de diverses iniciatives culturals com la Biennal d'Art – obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2014) o l'exposició Café des Voyageurs (2012). L’any 1999 fou finalista als premis FAD en la categoria d’espais efímers juntament amb el pintor Jaume Amigó.

Guillem Carabí Bescós, arquitecte
Comissari adjunt (Jujol)

(Barcelona, 1967) Doctor en Arquitectura amb la tesi La reforma de Casa Bofarull (1913-1933), de Josep M. Jujol: transformacions simultànies (2011). Professor de Composició arquitectònica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (ESARQ-UIC). Membre del grup de recerca Història, Arquitectura i Disseny, de la UIC, amb el projecte La mansana de la discòrdia: el modernisme com a transgressió a la regularitat de l'Eixample. Autor de diversos articles i publicacions sobre l'arquitecte Jujol. Ha comissariat, amb M. Arenas i C. Peig, les exposicions Teatre del Patronat Obrer: una mirada gràfica (TGN 2010) i Taller Jujol (SJD 2007).

Jordi Ribas Boldú, gestor cultural
comissari adjunt (Accions)

(Sant Pere de Riudebitlles, 1972) Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (1992-1997). Treballa en diferents camps de la cultura i de les arts visuals (creació, educació, comunicació, gestió, etc.). Entre altres responsabilitats ha coordinat el Programa d'Arts Visuals del Centre Cívic Can Felipa a Barcelona (2006-2011) i ha estat responsable de comunicació i mediació del CA Tarrragona Centre d'Art (2011-2013). Ha col·laborat en diferents projectes per a l'ODA de la Diputació de Barcelona; la Institució de les Lletres Catalanes, el Laboratori de les Arts de la Fundació La Caixa; Experimentem amb l'art; etc. Forma part de k poetika eskamot kultural i ha estat organitzador de la kinzena poetika de Vilafranca del Penedès, festival dedicat a la poesia i totes les seves manifestacions.

Logos Institut Ramon Llull Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona MACBA Col·legi Arquitectes de Catalunya LAMP Ripoll Artesa de Segre Pallaresos
L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Generalitat de CatalunyaAjuntament de Barcelona
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull