Qui som

Actualitat

Cultura catalana

Qui és qui

Aprendre català

Destacats

Subvencions

Qui som

Actualitat

Cultura catalana

Qui és qui

Aprendre català

Destacats

Subvencions
Llengua

Què és el català i on es parla

El català és una llengua romànica de la branca occidental. Presenta dues varietats dialectals fonamentals: el català oriental i l'occidental, que contenen diferències lèxiques, fonètiques i gramaticals. La llengua catalana al País Valencià també rep el nom de valencià per tradició històrica. El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de quatre estats europeus: Andorra, Estat espanyol (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l'Aragó, i el Carxe, a Múrcia), França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya).

Aquests territoris compten amb més de 13 milions d'habitants –la majoria a l'Estat espanyol– dels quals uns 10 milions parlen català.

Parlants i territori

La llengua catalana és de les mitjanes de la Unió Europea en nombre de parlants, al costat de llengües com el suec, el grec o el portuguès d'Europa.

A l'Estat espanyol, un 41% dels habitants viu a comunitats autònomes que tenen més d'una llengua oficial (ja sigui el català, el basc o el gallec), i gairebé un terç de la població (29%) viu en territoris on la llengua pròpia és el català. A la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya, també hi és oficial l'occità o aranès. El 95% dels ciutadans de Catalunya, de les Illes Balears i d'Andorra entenen el català. Per altra banda, al País Valencià, els ciutadans que entenen el català són un 80%.

El català, llengua del present

El català és una llengua de demografia mitjana activa i viva en els territoris en què es parla:

  • És la novena llengua més parlada a la Unió Europea
  • És oficial en un estat sobirà (Andorra), i en tres comunitats autònomes espanyoles és cooficial juntament amb el castellà (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears).
  • Es transmet de manera intergeneracional amb normalitat i és present en tots els mitjans de comunicació dels territoris catalanoparlants
  • Té una tradició i vitalitat literària, a més d'una cultura rica
  • És un idioma plenament codificat, normativitzat i estandarditzat amb un total consens acadèmic
  • És la vuitena llengua a Internet

Marc legal

A Catalunya, al País Valencià (Comunitat Valenciana) i les Illes Balears, el català és declarat pels respectius estatus d'autonomia com a llengua pròpia del territori i hi és la llengua oficial juntament amb el castellà. A més, a Catalunya, a la Vall d'Aran conviu amb l'occità, que rep el nom d'aranès, també reconegut com a llengua oficial.
Cada parlament autònom ha adoptat lleis lingüístiques específiques:

Pel que fa al reconeixement a la Unió Europea, s'han establert acords pels quals qualsevol persona es pot adreçar en català a la Comissió Europea, al Consell de Ministres o al Defensor del Poble en català. També, el Parlament Europeu l'any 1990 va resoldre incloure una versió catalana dels textos i resolucions fonamentals de la UE.

Mapa del domini  lingüístic del català
Mapa del domini lingüístic del català

La llengua catalana és de les mitjanes de la Unió Europea en nombre de parlants, al costat de llengües com el suec, el grec o el portuguès d'Europa

Llengües a europa
Infografia de la Generalitat de Catalunya de Juliol de 2012

Qui som

Actualitat

Cultura catalana

Qui és qui

Aprendre català

Destacats

Subvencions
Llengua

El català: una veu pròpia i mil·lenària

Forjada a partir del llatí vulgar, es va consolidar entre els segles VIII i IX al voltant dels Pirineus orientals en els comtats que formaven la Marca Hispànica dins l’imperi carolingi. Els primers textos escrits en català els trobem el segle XII en una versió catalana del Liber iudiciorum (compilació de lleis visigòtiques) i en el sermonari de les Homilies d’Organyà.

Gràcies a les conquestes territorials de la corona catalanoaragonesa cap a València, Mallorca i més tard cap a bona part de la Mediterrània occidental fins a Grècia, la llengua catalana es va expandir per aquests territoris i va arribar a ser present en tots els àmbits del coneixement –el dret, la religió, la història, la filosofia, la ciència– amb figures cabdals com Ramon Llull, que va aportar al català la perfecció d’una llengua culta i cohesionada.

Els segles XIV i XV representen l’etapa daurada de la literatura catalana amb obres de relleu universal com les quatre grans Cròniques, l’obra de Bernat Metge, la poesia d’Ausiàs Marc o Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, considerada la primera novel·la moderna de la literatura occidental. També va esdevenir la llengua dels grans tractats de dret de l’època, com per exemple els Furs de València o el Llibre del Consolat de Mar, un codi de lleis que va regular el comerç marítim a la Mediterrània fins al segle XVIII, precursor de la legislació de la Commonwealth of Nations britànica, quatre segles més tard.

Malgrat el moment d’esplendor absolut que el català va viure durant l’edat mitjana, els segles del Renaixement i del barroc són l’inici de la decadència en l’àmbit de la creació literària culta. Tot i això, el català va continuar sent una llengua viva a l’administració i en els usos quotidians. No va ser fins a la signatura del Tractat dels Pirineus, un cop acabada la Guerra dels Segadors (1640-1659), que el català es va prohibir per primera vegada a les institucions i escoles de la Catalunya del Nord, ara sota control francès. Més tard, a principis del segle XVIII, la derrota de la corona catalanoaragonesa que va donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria en la Guerra de Successió per la corona d’Espanya (1704-1714), va significar un segon contratemps per a la llengua. Els decrets de Nova Planta (1716) van suposar la fi de les institucions i dels drets jurídics catalans. Tot i això, la llengua va aconseguir sobreviure.

Al segle XIX, en ple sorgiment del romanticisme i dels nacionalismes europeus, la cultura catalana va recuperar una rica Renaixença literària que va enfortir la identitat diferenciada dels catalans. La Renaixença va donar pas a l’auge cultural del modernisme de tombants de segle, visible en l’exuberància arquitectònica de Gaudí o de Domènech i Montaner, que contrastava profundament amb la desfeta de l’imperi transatlàntic espanyol amb la pèrdua de les últimes colònies. La poesia de Jacint Verdaguer i de Joan Maragall, la prosa de Victor Català i de Narcís Oller o el teatre d’Àngel Guimerà, van retornar el català a la seva posició de llengua literària. Paral·lelament es van iniciar estudis sobre la llengua catalana i es van elaborar diccionaris i ortografies que són el precedent immediat de la normativització moderna.

A les portes del segle XX,  es va crear l’Institut d’Estudis Catalans (1907), amb l’objectiu de promoure i desenvolupar la recerca en els diferents àmbits la cultura catalana. Uns anys més tard es va fundar la Secció Filològica (1911) que va comptar amb figures com Pompeu Fabra o Antoni Maria Alcover. Els estudis elaborats per aquests dos filòlegs han estat cabdals per a la normativització de la llengua catalana. El català normatiu actual  va quedar definitivament fixat a les primeres dècades del segle XX, amb l’establiment de l’ortografia moderna de Pompeu Fabra amb les Normes ortogràfiques (1913) i el Diccionari ortogràfic (1917) i la publicació de la Gramàtica catalana (1918) i del Diccionari de la llengua catalana (1932).

Després dels anys de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), amb la instauració de la Segona República, el 1932 la Generalitat va aprovar el primer estatut d’autonomia (1932) en el qual s’establia que el català era la llengua oficial a Catalunya. El projecte polític i cultural d’aquells anys es va veure violentament truncat per l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la victòria del bàndol nacional i per la consegüent dictadura del general Francisco Franco fins al 1975. Durant aquest període la persecució i repressió de la llengua catalana va ser sistemàtica i se’n va prohibir l’ús en tots els àmbits. Malgrat tot, escriptors com Mercè Rodoreda, Josep Carner, Pere Calders, Josep Vicenç Foix, Llorenç Villalonga, Josep Pla o Josep Maria de Segarra van continuar escrivint en català durant aquells anys, dins i fora de les fronteres catalanes. En l’àmbit familiar, la llengua de transmissió va continuar sent el català i es va mantenir fins a la recuperació de les llibertats democràtiques. Un cop iniciada la transició cap a la democràcia, després dels 36 anys de dictadura, la nova Constitució espanyola de 1978 reconeixia la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol i establia que les altres llengües espanyoles podien ser oficials a les seves respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. A partir dels anys 80 es va normalitzar l’ús del català a les escoles, als mitjans de comunicació, al món econòmic i a les administracions públiques catalanes.

Mare de Deu del Mont
Mare de Déu del Mont, on Verdaguer va escriure alguns fragments del poema Canigó.

Qui som

Actualitat

Cultura catalana

Qui és qui

Aprendre català

Destacats

Subvencions
Llengua

El català a la societat

El català, llengua de cohesió social, d’ensenyament i de ciència

La llengua catalana és l'eina fonamental de cohesió social i d'integració d'una societat que ha estat, des de sempre, una terra d'acollida per motius geogràfics i socioeconòmics. El català és la llengua vehicular de l’ensenyament a les escoles, instituts i universitats. Els nouvinguts disposen de més de 1.000 aules d’acollida de l’ensenyament primari i secundari. La xarxa d’escoles de l’associació cultural La Bressola, a la Catalunya del Nord, i els projectes Joan Palomba i la Costura a l’Alguer promouen la docència de la llengua catalana en aquests territoris.

Els territoris on es parla català disposen de 21 universitats. La majoria s’inscriuen en programes d’intercanvi internacional, cosa que afavoreix el contacte d’estrangers amb la cultura catalana. La comunitat investigadora que desenvolupa la seva tasca als 24 parcs científics i als més de 40 centres d’alta recerca existents a Catalunya s’expressa en català paral·lelament a l’anglès.

Creació en català

La creació literària en català compta amb textos escrits, ininterrompudament, des del segle XII i actualment disposa de més de 1.200 autors literaris vius. Altres àmbits de la cultura catalana com la creació audiovisual o les arts escèniques també han gaudit tradicionalment d’un ampli reconeixement internacional. A més, la cultura catalana ha estat representada en certàmens i fires de tot el món com la Fira de Frankfurt el 2007.

La xarxa

El català és la vuitena llengua més activa a internet i més de dos milions d’internautes naveguen en català. El 16 de setembre del 2005 es posava en funcionament el domini .CAT, el primer concedit a una comunitat lingüística i cultural sense Estat. Actualment,  té més de 53.000 dominis registrats. La versió de la Viquipèdia en català vas ser la primera a aparèixer, el 2001, després de l’anglesa i ja ocupa la tretzena posició en nombre de pàgines desenvolupades. També són en català alguns dels llocs web més visitats com Google, Facebook o Youtube.

Els mitjans de comunicació

La presència catalana als mitjans de comunicació és avalada per una programació de qualitat i una audiència fidel. Entre els canals televisius de més pes social a Catalunya hi trobem el canal de notícies 3/24.cat, o els canals general TV3 i 8tv; IB3 a les Illes Balears o el Canal9 al País Valencià. Tots es poden seguir també a través d’Internet amb serveis a la carta.
Pel que fa a la ràdio, les diverses emissores públiques autonòmiques de Catalunya (iCatfm, Catalunya Informació, Catalunya Música, Catalunya Ràdio...), de la Comunitat Valenciana (Canal9), i de les Illes Balears (IB3), juntament amb algunes emissores privades (Rac1, FlaixFM...) i un gran nombre d’emissores locals garanteixen una presència remarcable del català a les ones.
El català a la premsa escrita representa el 20% de la difusió total de premsa quotidiana també és present a la xarxa com el recent diari Ara, o les publicacions més veteranes d’El Periódico de Catalunya, El Punt Avui, el Diari de Balears, el Diari d’Andorra, La Vanguardia o el setmanari El Temps editat al País Valencià. A més, cal afegir-hi unes 250 revistes i publicacions especialitzades.

Cartell de Josep Obiols, 1920
Cartell de Josep Obiols, 1920

El català és la vuitena llengua més activa a internet i més de dos milions d'internautes naveguen en català

Logo del domini.cat
Logo del domini.cat
Canal 324
Canal 324 en línia

Qui som

Actualitat

Cultura catalana

Qui és qui

Aprendre català

Destacats

Subvencions
Llengua

Aprendre català

Universitats

Més de 150 universitats arreu del món ofereixen estudis de llengua i cultura catalanes. L’Institut Ramon Llull les coordina mitjançant la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior. En destaquen les càtedres i centres d’estudis de centres universitaris estratègics, de reconegut prestigi internacional:

Als territoris de parla catalana hi ha 21 universitats que, agrupades dins la Xarxa Vives, ofereixen cursos de català per a estudiants de fora a través dels seus serveis lingüístics.

Cursos per a adults

Repartides en una quarentena de països del món, hi ha més de cent Comunitats Catalanes de l’Exterior. Aquestes entitats (casals, associacions...) han vehiculat durant anys l’associacionisme, la promoció i la connexió amb els Països Catalans i la seva cultura. També ofereixen classes de català alguns Institutos Cervantes i algunes Escoles Oficials d’Idiomes a l’Estat espanyol.
A Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística ofereix cursos per a no catalanoparlants i assessorament lingüístic per a empreses en els més de 20 centres de què disposa.
A les Illes Balears, l’Institut d’Estudis Baleàrics també ofereix cursos per a persones adultes. Al País Valencià, la Generalitat Valenciana gestiona Centres de Formació de Persones Adultes que també imparteixen cursos de valencià/català.

En línia: Parla.cat

Parla.cat és un entorn virtual en línia que permet aprendre català des de qualsevol punt del món. Més de 40.000 persones s’han inscrit a la modalitat lliure del curs, que presenta 4 nivells d’aprenentatge, des del bàsic al nivell de suficiència. La interfície està disponible en català, castellà, anglès, francès i alemany. La xarxa suposa una plataforma ideal per poder accedir a un curs de qualitat per a totes aquelles persones que, per motius geogràfics o de disponibilitat de temps, no poden assistir a classes presencials.

Certificacions

Qualsevol persona pot certificar el seu coneixement de la llengua catalana mitjançant els exàmens oficials que l’Institut Ramon Llull administra en diferents localitats de més de 25 països i que es corresponen amb el MERC.

 

Simposi de Joan Corominas
Cartell del Simposi de Joan Corominas

Qualsevol persona pot certificar el seu coneixement del català mitjançant els exàmens oficials que l'IRL administra a més de 25 països

Parlacat
Parla.cat
Aprendre català a les universitats del món
Aprendre català a les universitats del món. Disponible una versió ampliada a Google Maps