Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s'emmagatzemen al dispositiu de l'usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes (cookies) al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes (cookies)

Aquesta web utilitza galetes (cookies) temporals de sessió i galetes (cookies) permanents. Les galetes (cookies) de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes (cookies) permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes (cookies) tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes (cookies) de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes (Cookies) d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes (cookies) de tercers

També es poden instal·lar galetes (cookies) de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. Com per exemple, serveis d'estadístiques com Google Analytics.

Gestionar les galetes (cookies) al meu navegador

L'usuari pot acceptar, bloquejar o eliminar les 'cookies' instal·lades al seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador del seu dispositiu.

Si es bloqueja l'ús de galetes (cookies) al navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Notes de premsa
Arts Visuals.  Barcelona,  22/07/2014

Chus Martínez serà la comissària de la proposta catalana a la Biennal d’Arts Visuals de Venècia amb un projecte d’Albert Serra

Catalunya participarà novament a la 56a edició de la Biennal de Venècia d’Arts Visuals 2015 dins el programa Eventi Collaterali amb un projecte comissariat per Chus Martínez que duu per nom “La singularitat”. Chus Martínez, que compta amb una gran trajectòria professional de prestigi internacional, proposa una gran instal·lació audiovisual realitzada per l’artista català Albert Serra. La presència catalana a la Biennal de Venècia, que s’inaugurarà el 9 de maig, està impulsada per l’Institut Ramon Llull.


Segons ha avançat la comissària avui en roda de premsa, es tracta d'una peça audiovisual dividida en episodis que proposa una mediació entre el segle XX i el segle XXI, entre allò conegut i allò singular. Martínez s’ha mostrat il·lusionada de tornar a treballar amb Albert Serra amb qui ja va coincidir al MACBA i a la dOCUMENTA (12) i ha explicat que el projecte té a veure amb les possibilitats del cinema futur. En paraules de la comissària “la intenció d'aquesta obra és la creació d'una gran situació visual que sigui al mateix temps un assaig i una proposta de «fets». Que convoqui imatges del nostre temps i, a partir d'aquí, imagini la forma de superar-les formalment i en creï d'inèdites”. Per a ella, la tria de l’artista estava clara: “només la complexitat «narrativa» de l’obra d’un artista com Albert Serra pot aconseguir aquest objectiu”.

A la presentació del projecte, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha recordat com l’any 2011 “vam decidir que la continuïtat de Catalunya a la Biennal de Venècia era necessària” i ha afirmat que “la resposta al llarg de les edicions ho confirma com una bona decisió”. Així mateix, el conseller ha afirmat que “la presència a la Biennal està en mans de dues persones, Chus Martínez i Albert Serra, a qui admiro. Si singularment cadascun dels dos són enormement valuosos, segur que junts faran una aportació extraordinària”.

Per la seva part, el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, ha explicat que el concurs per escollir comissari ha rebut 25 projectes nacionals i internacionals “probablement la més alta participació que hem tingut mai, i tots ells d’una gran qualitat”. Susanna, que ha explicat que la presència catalana a Venècia té més ressò cada any, s’ha mostrat convençut que “difícilment podríem trobar un tàndem més potent que el que formen Chus Martínez i Albert Serra”.

El Tinent d'Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha assegurat que la presència de Catalunya i Barcelona en el projecte suposa “dues idees que sumen” i ha apuntat que “hem establert una dinàmica per tal que allò que l’IRL fa a l’exterior tingui un retorn a Barcelona, i això és enormement positiu”.

Chus Martínez ha explicat com parteix de la singularitat matemàtica i tecnològica, “una lògica totalment diferent a la humana”. Martínez afirma que la producció d’imatges és clau per a la producció d’idees, que és clau per a la producció de vida”. Així mateix, afirma que “l’art posa en comú coses que el sentit comú mai posarà en relació, és la nostra màxima eina especulativa”.

Albert Serra ha recordat una anècdota que li va succeir quan va coincidir en un taxi amb un home vell vestit d'esmòquing per anar d'un hotel molt barat a les afores de Cannes fns al centre de la ciutat durant el festival de cinema. L'home li va comentar que era guionista i que havia treballat als flms Mystic Pizza i Million Dolar Baby. En passar per davant de la platja, el guionista li va assenyalar el iot de Paul Allen, cofundador de Microsoft. Li va explicar que aquella nit hi havia una festa al iot «but unfortunately I am not invited». Serra li demanà si estava treballant en algun projecte actualment. El guionista contestà que sí: estava escrivint un guió sobre «un home que vol matar el millor amic del seu pare». L'abstracció i la desconcertant poesia d'aquest sintagma van fascinar al director català. “Era un punt de partida abstracte, que em va quedar gravat. Aquest punt de partida ja necessita una nova complexitat”. Serra afirma que així com “els escriptors del segle XX van treballar amb diferents paraules, el cineasta del segle XXI pot treballar amb diferents pantalles. El creador d’imatges en moviment del segle XXI treballa amb molts tipus d’imatges i alhora ho ha de fer amb una ambició narrativa”.

La proposta de Chus Martínez ha estat escollida per un jurat presidit per Marta Gili, directora del Jeu de Paume, i que tenia com a vocals Bartomeu Marí, director del MACBA; Joan Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA); Xavier Antich, president del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies; Martina Millà, cap de Programació i projectes de la Fundació Miró; Llucià Homs, director de Promoció dels Sectors Culturals de l'Institut de Cultura de Barcelona; i Damià Martínez, cap de l’àrea de Creació de l’IRL.

Chus Martínez

Chus Martínez (La Corunya, 1972) és actualment directora de l’Institut d’Art de l’Acadèmia d’Art i Disseny FHNW de Basilea, Suïssa. Llicenciada en Filosofia i Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha fet un màster de comissariat al Bard College de Nova York. La seva trajectòria professional l’ha dut a ocupar els càrrecs de directora artística de la Sala Rekalde de Bilbao (2002-2005), de directora del museu Frankfurter Kuntstverein (2005-2008) i de conservadora en cap del MACBA (2008-2011). Més recentment, ha treballat com a comissària en cap d’El Museo Del Barrio de Nova York i ha format part de l’equip comissarial de dOCUMENTA (13) a Kassel, Alemanya.

L’any 2005, Martínez va ser la comissària del Pavelló Nacional de Xipre per la 51a edició de la Biennal de Venècia, amb un projecte de Panayiotis Michael i Konstantia Sofokleous. També va formar part de l’equip assessor de l’exposició Carnegie International el 2008 i va participar com a comissària convidada a la 29a Biennal de São Paulo del 2010. A més, ha presentat exhibicions a museus de tot el món, ha col·laborat en nombrosos seminaris i conferències i ha exercit com a membre del jurat en certàmens de reconegut prestigi. Publica regularment en revistes d’art.

Albert Serra

Albert Serra (Banyoles, 1975) és director i productor de cinema. El seu primer film Crespià, the film not the village (2003) no es va arribar a estrenar comercialment. Posteriorment, ha presentat Honor de cavalleria (Premi Barcelona de Cinema a la millor direcció novell i a la millor pel·lícula en v.o. catalana 2006) i El cant dels ocells (Premi Gaudí a la millor pel·lícula 2009).

El 2009 va ser triat per ser la icona del nou cinema d'avantguarda de la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes.

L’any 2012 fou un dels artistes seleccionats per participar a la dOCUMENTA de Kassel on va presentar la pel·lícula Els tres porquets. L’any passat es va convertir en el primer director català en obtenir el premi a la millor pel·lícula del Festival de Locarno amb Història de la meva mort (2013).

Recentment ha estat convidat pels prestigiosos centres Pompidou de París (2013) i Bozar de Brussel·les (2014) a presentar-hi una carta blanca. 

 

x01z15

El jurat ha escollit el seu projecte “La singularitat”

12/04/2017. Documenta14 mostrarà l’obra de Roger Bernat i Daniel G. Andújar
L’Institut Ramon Llull i l’Institut Català d’Empreses Culturals col·...
20/04/2017. Les ‘Constel·lacions’ de Miró i Calder, de costat a Nova York
La Pace Gallery i Acquavella Galleries presenten a Nova York la doble exposició Calder/Mir&oa...
19/04/2017. Les fotògrafes Neus Solà i Sumy Sadurni exposen a París
La Fondation Hippocrène exposa a París l’obra dels finalistes del premi Internat...
L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Generalitat de Catalunya Govern de les Illes Balears Ajuntament de Barcelona
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer, Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull