Institut Ramon LLull

Maria Teresa Carbano, presidenta de la Fundación El Libro: "Per als argentins, Barcelona és una ciutat desitjada"

Literatura.  Barcelona, 21/03/2019

Maria Teresa Carbano és, des del darrer mes de setembre, la nova presidenta de la Fundación El Libro. En un primer contacte de proximitat amb ella, t'adones de seguida que sap escoltar i sap riure. Que manté una agraïda predisposició per la bona conversa i que intenta defugir el soroll d'aquesta era d'immediatesa i de fast food emocional i informatiu que ens ha tocat viure. També t'adones, de seguida, que li agraden els llibres i, en especial, la fascinació de tenir-un a les mans, al pap i al cor.




Com a nova presidenta de l'entitat que organitza la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires, Carbano assumirà el repte de comptar aquest 2019 amb Barcelona com a ciutat d'Honor convidada. "Tot un orgull per a nosaltres", tal com diu, amb tota l'honestedat i franquesa possibles, il·lusionada de repassar un programa intens, que fa goig, amb una increïble allau d'autors, d'inquietuds i de vides que ajudaran a donar color a una de les fires amb més tradició i presència de l'Amèrica llatina.

- Des de Catalunya i Barcelona, percebem com una gran oportunitat ser a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires: projecció, difusió, una possibilitat d'intercanvi molt interessant entre editors i autors, la possibilitat d'una finestra oberta per a la nostra cultura. Com es viu des de l'altra banda, des de Buenos Aires?

- Per a nosaltres és una presència molt important! Per què? Perquè es tracta de Barcelona i perquè per als argentins –i per als portenys– Barcelona connota una ciutat desitjada. Imaginada amb totes les bondats d'una ciutat que ara mira al mar, d'una ciutat cosmopolita, amb una cultura riquíssima, amb cantants que adorem com Joan Manuel Serrat, i també amb escriptors que llegim amb fruïció. Barcelona denota una quantitat d'elements propis de la bellesa, la cultura i la vida social.

- Per a la Feria, però també per als portenys en general, és una visita important.

- Sí. I és una visita important perquè és la realització de l'aspiració de conèixer més Barcelona. Aquests dies que he estat aquí per presentar els actes, he percebut la importància que té per a vosaltres aquesta presència a la fira, sobretot –i més enllà de Barcelona– per a Catalunya. En aquest sentit, penso que ser a la fira és una gran manera d'exportar la cultura catalana. Penso que la quantitat d'anys que va estar prohibida la llengua catalana, quan només es podia parlar dins de les cases, els ha donat –com a catalans– un desig enorme de voler comunicar aquesta cultura a tot arreu on sigui possible. I també m'adono que els catalans valoreu Buenos Aires i la Feria com un espai privilegiat per fer-ho.

- Abans em deia que Barcelona és una "ciutat desitjada". La connexió Buenos Aires-Barcelona sembla que tingui un component màgic, místic.

- Hi ha "onda" (riu). Potser té a veure amb l'exili bidireccional. Els escriptors catalans que van anar a Buenos Aires després de la guerra civil van crear editorials, com Editorial Sudamericana, que va ser qui va publicar Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. D'una banda, teniu aquesta influència d'escriptors catalans que entre el 36 i el 39 van establir-se, van fundar famílies i van crear cultura a Buenos Aires, i que van enfortir una indústria editorial molt poderosa a l'Amèrica llatina. Això, en la banda del que Argentina rep de Barcelona.

- I de l'altra banda, què rep Barcelona de Buenos Aires?

- Rep un exili després de la dictadura, també. La ciutat acull psicoanalistes, escriptors, una moguda cultural de qui fuig. I per què Barcelona? Hi ha aquesta sensació que som molt semblants, que tenim uns camins que van paral·lels, similars. I crec que això passa per la idea de la creativitat, del lloc preeminent que té la cultura a Barcelona.

- Què aconseguirem amb aquesta presència a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires, els escriptors catalans?

- Us servirà per donar-vos a conèixer, absolutament. A l'Argentina tenim el Programa Sur, un programa de foment a la traducció, molt similar al que té l'Institut Ramon Llull. La possibilitat que es parli amb els editors catalans que siguin a la FIL i d'explicar el programa i les possibilitats d'ajuda per traduir de català a castellà, i viceversa, em sembla que obre una gran porta a les traduccions i a les coedicions. Crec que la FIL serà important en aquest àmbit.

- Es coneix la literatura de Barcelona i de Catalunya a Buenos Aires?

- La literatura en castellà es coneix moltíssim. En català, no tant. Però sí que la literatura escrita en català –i la llengua catalana en si– és percebuda com un gran privilegi cultural. És a dir, el català té prestigi. I en té pel mateix que dèiem abans. Hi ha una presència catalana de pes, a l'Argentina, i esperem que després de la FIL la literatura en català es conegui molt més. Aquest és un dels grans objectius.

- A Buenos Aires, la ratio de llibreries per habitant és espectacular. A Barcelona també passa, amb una florida de moltes llibreries independents, petites, de barri, que generen molta activitat i molts clubs de lectura. Com està ara la situació del llibre a Buenos Aires?  

- A nosaltres, lamentablement ara ens passa a l'inrevés. Travessem una crisi econòmica que, concretament, és una crisi de consum. Si ha caigut el consum d'aliments, com no ha de caure la compra de llibres! O el fet d'anar al teatre o al cinema, que també han baixat. Però és normal, perquè no són coses de primera necessitat. I això fa que, editorialment, estiguem travessant un moment molt dur. Hem de veure com es pot aturar aquesta caiguda. No obstant, no hem de caire en el desànim! Estem organitzant una fira potent, amb atractius, buscant nous recursos, sent austers en allò que podem ser-ho.

- Porten 45 edicions. La Feria Internacional del Libro està plenament consolidada. Per a tots aquells que no hi hem estat mai, com és l'ambient de la fira?

- És una festa, absolutament! I és una de les joies de Buenos Aires. I organitzada pel sector privat, no és l'Estat qui la munta. La gent espera anar a la Feria, és com una cita d'honor. Tothom vol passar-hi, encara que sigui només un dia o unes hores. La Feria rep un públic que durant l'any no visita llibreries, perquè la feria democratitza i dessacralitza el llibre. És un àmbit on tothom pot anar i mirar llibres, sense sentir-se estrany.

- A què creu que és degut aquest èxit?

- A que hi ha molt de contacte directe entre autor i lector: hi ha molta signatura de llibres, hi molt de cara a cara. En total, són 1500 actes culturals, amb un programa que no crec que tingui cap altra fira d'aquestes característiques al món. És un programa únic, que mostra la diversitat editorial del país. I cal destacar que no tenim cap pressió per part de ningú, ni editorial ni empresarial, ni res: a diferència del que passa amb altres fires, que tenen algú que apadrini el programa, nosaltres anem sempre amb els recursos escassos, però tenim una llibertat absoluta. 

Article d'Esteve Plantada / @eplantada

"Barcelona denota elements propis de la bellesa, la cultura i la vida social"

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"