Amb la col·laboració de l’IRL, l’editorial britànica Penguin va publicar el 5 d’abril la versió anglesa de la novel·la ‘La mort i la primavera’ de Mercè Rodoreda, una traducció a càrrec de Martha Tennent amb pròleg firmat per l’autor i crític irlandès Colm Tóbín.  Aquest dimarts dia 29 de maig se’n fa la presentació oficial en un acte a la terrassa del bar del museu Tate Modern. L’esdeveniment, que s’iniciarà a les 19:30, comptarà amb la presència de Tóbín, que llegirà fragments de la introducció de la novel·la, i de l’escriptora catalana Najat El Hachmi, qui també participarà en un debat obert amb el públic sobre ‘La mort i la primavera’. Seguidament, l’artista Ana da Silva, component del grup post-punk femení The Raincoats, oferirà una actuació musical.

En el marc d’aquest acte també es fa la presentació del número 45 de la revista digital Five Dials dedicat a Europa, que també ha comptat amb el suport de l’IRL.

Sobre l’obra

La mort i la primavera (1986) és una novel·la inacabada, tot i que es va publicar a títol pòstum. L’obra, atemporal, reflecteix l’angoixa i la mort. Aquesta és la més tràgica de totes les novel·les escrites per Rodoreda. El protagonista és un adolescent que viu en una societat cruel, per això la mort es transforma en una deslliurança i una recerca de la llibertat. L’espai sagrat de la novel·la és el bosc dels morts, on són enterrats. Les papallones representaran les ànimes i les abelles seran símbol de la mort i de la renaixença. El foc és un símbol de llum i de veritat.

La mort i la primavera és una ficció simbòlica, profundament desolada i poètica, que pot ser llegida com una mena de testament personal i literari de Mercè Rodoreda.

Sobre l’autora

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.

Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d’un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la Guerra Civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.

Sobre la revista Five Dials

Five Dials és un magazine literari editat per l'autor londinenc Craig Taylor i publicada per Hamish Hamilton, un segell de Penguin Books. La seva llista de contribuents inclou reconeguts autors de ficció literària i no ficció com ara Zadie Smith, Hari Kunzru, W.G. Sebald, Sam Lipsyte i Noam Chomsky a Geoff Dyer, Ali Smith, Robert Macfarlane i Jonas Hassen Khemiri.