La intervenció de Gonzalo Elvira en 12 canciones concretas es dirigeix cap a un art reflexiu i actiu inspirat en el caràcter flotant i aïllat del monument funerari dedicat per WalterGropius als treballadors assassinats durant la República de Weimar el 1922, situat al cementiri de Berlín.
Un projecte multidisciplinari que s'organitza a través de la correspondència entre la memòria, un cert art funerari i la presència de la música inspirada en el dodecafonisme, en una mena d'exercici sinestèsic que aleatòriament juga amb el sentit de l'ampliació arquitectònica del sepulcre.
Dividida en diverses seccions, 12 canciones concretas s'articula com una lectura dels monuments partint de la relació entre la pintura, la música, l'arquitectura i l'escultura,inspirada en els pressupostos de l'escola Bauhaus, en una correspondència cromàtica que dialoga amb l'actualitat a través de la història.
La deconstrucció del monument està vinculada a l'organització d'una figura que Gonzalo Elvira vincula al treball de l'artista en el present, intervenint des de l'aïllament i el fragment, realitzant una separació estructural, simbòlica i metafòrica on habita la cadència de l'absència de fonament.