Prèviament Poetes itinerants ha reunit poetes catalans i bascos (2015) i bascos i gallecs (2016) amb aquest format de doble acte on cadascun d’ells recita poemes representatius de la seva obra i també alguns versos inèdits. Entre els participants anteriors al programa hi ha noms com els de Rikardo Arregi, Iñigo Astiz, Itzaro Borda, Mireia Calafell, Jordi Julià, Jordi Llavina, Miren Agur Meabe, Leire Bilbao, Anxo Angueira, Gonzalo Hermo, Dores Tembrás i Manuel Rivas.
Aquesta iniciativa, nascuda el 2015, està impulsada per l’Institut Ramon Llull, l’Institut Etxepare i el Consello da Cultura Galega. L’objectiu del programa «Poetes itinerants» consisteix a estrènyer els lligams entre les cultures amb la poesia com a aliada en la construcció d’un espai comú.
Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) és llicenciada en Filologia Catalana, té un màster en Pensament Contemporani i Teoria Clàssica i també és graduada en Treball Social. Ha impartit cursos de literatura per a bibliotecaris de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya. Ha recitat arreu dels Països Catalans, a Ucraïna, a Madrid i a Galícia. Es dedica a l’escriptura, a l’edició i a la correcció literària. Ha editat les Dues Catalunyes d’Àngel Carmona (Lleonard Muntaner Editor, 2010), l’obra poètica d’Àngel Guimerà (Edicions de 1984, 2010) i Un film (3000 metres) de Víctor Català (Club Editor, 2015). Ha publicat La cabra que hi havia (Documenta Balear, 2009), Nosaltres i tu (Lleonard Muntaner, 2011), Homes i ocells (Club Editor, 2012), Visca! (Documenta Balear, 2012), Punyetera flor (LaBreu Edicions, 2014) i Maripasoula – Crònica d’un viatge a la Guaiana francesa (Tushita Edicions, 2015).
Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) publica el seu primer llibre amb vint-i-dos anys, Implosions (LaBreu Edicions, 2008), després que l’editorial la descobrís al blog secret que mantenia des de feia dos anys, No caic, em tiro (Premi al Millor blog escrit en català 2012). Al 2012 publica el llibre d'artista Passa'm-hi els dits (Átem Books, 2012) amb il·lustracions de l'austríaca Bianca Tschaikner i un any més tard guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013). Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual treu a la llum el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Al 2016 guanya dos prestigiosos premis, el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions, 2016) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El Tubercle (Editorial 3i4, 2016), que configuren la primera i la segona part de la trilogia Arrel Trinitat, que es clourà amb el llibre Altres semidéus.
Joan Pons (Ferreries, 1960) va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. És professor a diverses universitats i escoles d’escriptura. Col·labora en varis mitjans de comunicació. Ha conreat la narrativa infantil i juvenil, la novel·la, els relats i la poesia. La seva obra ha estat guardonada amb els premis més prestigiosos de la literatura catalana (Homes sols; Premi Fundació enciclopèdia catalana; Remant cap el sol, Premi Joaquim Ruyra; Nàufrags, Premi Joan Ramis i Ramis; El laberint de les girafes, seleccionada per la Xarxa de Biblioteques de Catalunya com una de les millors obres del s.XX; Sorra a les sabates, finalista Premi Salambó i seleccionada pel diari Avui com una de les millors obres del 2005; La casa de gel; Premi Ciutat d’Alzira). La seva darrera obra, el poemari L’illa dels arbres vençuts, aclamat per crítica i lectors, ha esdevingut una referència ineludible per a la poesia contemporània en català. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, a l’anglès, al francès, a l’italià, a l’alemany, al rus i, ara, al gallec.
Marilar Aleixandre (Madrid, 1947) té una identitat escindida entre la biologia i l’escriptura, entre la recerca en argumentació a la Universitat de Santiago de Compostel·la i la literatura. Potser per això la seva poesia està farcida de plantes silvestres (Desmentindo a primavera –Desmentint la primavera–, Xerais, 2002, o Abecedario de árbores –Abecedari d’arbres–, AELG/Ajuntament de Santiago, 2006), i d’animals que exerceixen la rebel·lió (Ovella descarreirada –Ovella esgarriada–, Xerais, 2014). Ha guanyat premis com l’Esquío per Catálogo de velenos (Catàleg de verins), 1998, i el Caixanova-PEN per Mudanzas (Canvis, 2007), una reescriptura de les Metamorfosis des de la veu de les dones. El 2016 va publicar Desescribindo (Desescrivint), editat per Apiario, i el 2017 una reedició de tres poemaris, Mudanzas e outros velenos (Canvis i altres verins), editat per Galaxia.
Rosalía Fernández Rial (Carballo, 1988) és llicenciada en Filologia i doctora en didàctica de les llengües i de l’expressió dramàtica per la Universitat de Santiago de Compostel·la. Té formació en arts escèniques i musicals. Sobretot, però, des de molt jove, s’ha dedicat a l’escriptura. Actualment fa de professora de llengua i literatura i està implicada en diversos projectes artístics i pedagògics de caràcter interdisciplinar.
Com a poeta ha publicat els llibres següents: En clave de sol (En clau de sol, 2009), Átonos (Àtons, 2011), Vinte en escena (Vint en escena / T’he vist en escena, 2012), Un mar de sensacións (Un mar de sensacions, 2012), Ningún amante sabe conducir (Cap amant no sap conduir, 2014), Contra-acción (Contra-acció, 2016) o Sacar a bailar (Treure a ballar, 2016), títols amb els quals es metamorfosa en presentacions performàntiques i musicals. A més a més, Rosalía Fernández Rial forma part de la directiva de l’Associació d’Escriptores i Escriptors en Llengua Gallega (AELG) i del consell de redacció de la Revista Galega de Educación.
Yolanda Castaño (Santiago de Compostel·la, 1977) es va llicenciar en filologia i va fer estudis audiovisuals a La Corunya. Dinamitzadora cultural activa, des del 2009 dirigeix diversos projectes amb poetes gallecs i internacionals: el cicle de recitals mensuals POETAS DI(N)VERSOS (Poetes di(uen)versos) a la Corunya (Premi de la Crítica – Galícia a la millor Iniciativa Cultural 2014), el festival de poesia PONTEPOÉTICA a Pontevedra i el Taller Internacional de Traducció Poètica “Con barqueira e remador” a l’illa de San Simón (ria de Vigo). A banda d’això, ofereix tallers literaris, recitals, videopoesia i altres mostres de la seva feina dins i fora del país, per tota Europa i Amèrica, a més de Tunísia, Cap Verd, l’Índia, la Xina o el Japó. La seva obra ha estat traduïda a vint-i-cinc llengües.
