Poetes itinerants és una trobada bilateral on tres poetes catalans i tres poetes bascos participen en una lectura de textos bilingüe. El projecte és fruit del conveni de col·laboració que les dues institucions van signar l’any 2011 i que permet crear un intercanvi literari entre les cultures a la vegada que s’estrenyen els vincles entre els dos instituts.
L’acte de Sant Sebastià tindrà lloc divendres 15 de gener a les 19.30h, a la seu de l’Institut Etxepare.
Els autors
Mireia Calafell (Barcelona, 1980) és gestora cultural i treballa a l’associació ArtsMoved. És llicenciada en Humanitats i doctorada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006), Costures (Viena Edicions, 2010), i Tantes mudes (Perifèric edicions, 2014), obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008), el Josep M. López Picó de Poesia (2009) i el Premi de poesia Benvingut Oliver (2014). La seva poesia ha estat traduïda a l’anglès, holandès, castellà, àrab i portuguès. Forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la UAB.
Jordi Llavina (Gelida, 1968) és poeta i escriptor, crític literari i presentador de ràdio i televisió. La seva herència literària beu d’autors anglosaxons com Hope Mirrlees, T. S. Eliot, Robert Frost o W. H. Auden, i de catalans com Agustí Bartra, Ramon Bech, Gabriel Ferrater, Pere Gimferrer i Francesc Parcerisas. L’any 2006 va guanyar el premi Ciutat de Mallorca amb el recull La corda del gronxador. També va ser guardonat amb el premi Josep Pla de narrativa l’any 2001, i en poesia destaquen el Premi Alfons el Magnànim l’any 2007, el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia el 2008, els Premis Octubre - Vicent Andrés Estellés l’any 2011 i el Premi de la Crítica de Poesia Catalana el 2013. Va ser comissari de l’Any Vinyoli.
Jordi Julià (Granollers, 1972) és poeta, crític literari, assagista i professor, doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. La seva obra ha estat traduïda al castellà i a l’eslovè. El 1997 va obtenir el Premi Màrius Torres de poesia, el 2006 els Premis Octubre - Vicent Andrés Estellés i l’any 2012 el Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover, entre d’altres guardons. Té, a més, el premi Dámaso Alonso d'investigació filològica de Santiago de Compostela 2002 per La perspectiva contemporánea, i el premi Internacional de Ensayo Siglo XXI de Mèxic 2003, per La mirada de Paris. Ha publicat diversos estudis sobre Gabriel Ferrater.
Itxaro Borda (Baiona, 1959) és llicenciada en Història Contemporània. Va publicar el seu primer poema a la revista Herria el 1974 i des de llavors no ha deixat d’escriure. Compta, doncs, amb una llarga trajectòria i està considerada com una de les figures més importants de la literatura basca de les últimes dècades. En els darrers vint anys ha publicat novel·les, poesia, articles i assajos. El 2002 l’editorial Susa va publicar la seva obra 100% Basque, amb la qual va obtenir el premi Euskadi de literatura. La seva poesia destaca pel jo poètic com a punt de partida, el compromís amb la realitat del dia a dia, una actitud contrària al sistema i la preocupació lingüística. Ha traduït Maria Mercè Marçal a l’euskera.
Rikardo Arregi (Vitoria-Gasteiz, 1958) va estudiar Psicologia, Magisteri i Filologia Basca, i ha treballat en l’ensenyament no universitari i en l’àmbit sindicalista. Els seus poemaris Hari hauskorrak (Los hilos frágiles; Erein, 1993) i Kartografia (Alberdania, 1998; Cartografía; Bassarai, 2000) van rebre el Premi de la Crítica el 1994 i 1999 respectivament. Els seus poemes apareixen en antologies de poesia basca publicats en castellà, gallec, portuguès, eslovè, anglès i alemany, i ha publicat a revistes de tot Europa. El seu últim llibre de poemes, Bitan esan beharra, aparegut el desembre de 2012 a l’editorial Alberdania, va obtenir el Premi de la Crítica i el Premi Lizadi de la Diputació Foral de Biscaia.
Iñigo Astiz (Pamplona, 1985) és poeta i periodista. Va publicar la primera obra el 2012: Baita hondakinak ere (ed. Susa). La seva poesia destaca per un caràcter lúdic, de tall existencialista, experimental i carregat de reflexions sociopolítiques. Hi són presents referents poètics com Fernando Pessoa, Sylvia Plath, Nicanor Parra, Walt Whitman o Cioran. Ha traduït a l’euskera poemes de Silvia Plath.
