En què consisteix el seu art? Com definiria la seva obra artística? 

A nivell artístic tinc dues vessants. La primera és una vessant íntima més normal artísticament, en la que em dedico a la pintura, al dibuix i treballs sobre paper...i llavors tinc una vessant més extravertida on realitzo accions socials, escultures socials, que consisteixen en realitzar una obra d’art participativa on el material principal és l’energia humana, l’energia social i cooperativa. A les escultures socials treballo amb el foc com a element plàstic. El foc és la primera tecnologia que els homes prehistòrics van aconseguir controlar fa quatre-cents mil anys, des de llavors, el foc propicia relacions interpersonals, crea grups.  L’àmbit social i el foc estan totalment arrelats a la pròpia naturalesa humana. Per exemple, a l’Edat Mitjana, vista la mortalitat de l'època, enlloc de nombre d’habitats es comptava la població en nombre de focs, és a dir, nuclis familiars. 

Cada acció social és un projecte únic i, encara que l’espelma sigui l’element comú de totes elles, és el territori en el que intervinc el que defineix les necessitats de cada projecte. Reinterpreto el territori donant-li contingut a través de les formes i a través del missatge transmetré als voluntaris que m’ajuden a realitzar l’acció artística. Si el territori és molt gran hi haurà milers d’espelmes.  En la intervenció més gran que he realitzat vaig utilitzar 127. 444 espelmes (el nombre d'habitants de Lausana) i va ser a Lausana, Suïssa, l’any 2006. El projecte es deia Allumons Lausanne!. La segona més important va tenir lloc a  Barcelona l’any 2009, en una obra col·lectiva titulada "Encenguem la mar", on es van utiltizar 119. 000 espelmes i gairebé 1.200 voluntaris.

Ens ha parlat de dues vessants artístiques, una més tradicional, més íntima, i una vessant més extravertida, en la que realitza les escultures socials. Com ha passat d’una vessant a l’altra?

Vaig arribar a aquesta conclusió, a la de realitzar accions socials,  els anys 2001-2002 quan el concepte d’indignats encara no estava de moda. Podem considerar que jo estava indignat llavors, i que encara n'estic ara. Quan vaig començar amb aquesta segona vessant,  ens trobàvem en una situació d’”aznarisme” galopant a Espanya, amb la polèmica del Prestige, la de la guerra de l’Iraq, i tenia la sensació que realitzar un discurs intel·lectual, un manifest, articles a diaris, no tenia cap sentit, ja que aquest tipus d’accions s’adreçaven a gent ja convençuda. Per mi, la viabilitat d’un artista consisteix en ser capaç de trobar el llenguatge, la formula, per salvar aquest tipus de problemes. El foc era, i encara és, una cosa molt emotiva que podia i pot encara posar als ciutadans al mig de la plaça sense dificultats, fent una metàfora del poder real, que és el poder de la gent. La primera acció que vaig realitzar va ser a Girona, posant una espelma per cada habitant. En aquell moment no servia de res explicar a la gent les coses que el govern no feia be, el més important era trobar una manera per crear consciència social. Jo vivia i encara resideixo a Suïssa i allà hi ha molta tradició de democràcia directa, tot i que no sé si aquest concepte a Catalunya i a l’Estat espanyol queda tant clar.

Vostè ha passat de viure a Ciutat Vella, Barcelona, a Lausana, Suïssa, realitzant un llarg viatge fins a l’Índia en bicicleta. Com ha influït aquest viatge en la seva obra artística?

Les espelmes són una conseqüència directa del viatge. L’any 1984 vaig emprendre un viatge pel sud-est asiàtic en bicicleta i, al tornar, vaig instal·lar-me a Lausana. Durant el viatge, a Pokhara (Nepal) vaig conèixer el festival Diwali. És un festival que es fa a la tardor i que consisteix en encendre milers d’espelmes arreu apagant, prèviament, tots els llums de la ciutat. D’aquí va néixer la idea de fer intervencions amb el foc. Un paisatge humà i urbà il·luminat amb enllumenat públic es completament diferent, amb espelmes es torna màgic, estrany. El foc aconsegueix que un paisatge que coneixem, de cop es torni real i el puguem descobrir de nou.

Fa més de 25 anys que viu a Suïssa. Enyora Catalunya?

A suïssa vaig anar-hi a viure per tres motius. El primer era personal, qüestions d’amor, el segon motiu era perquè volia estudiar a l’estranger, i en tercer lloc, per un motiu artístic. A nivell artístic, Suïssa és un país molt ben situat, al bell mig d’Europa, i amb un gran mercat de l’art i grans col·leccionistes. I a més, avui en dia Catalunya cada vegada és més a prop, gràcies a les noves tecnologies puc consumir molta cultura catalana i em sento participatiu del que passa aquí.  

Com valora el panorama artístic català? Creu que l’art és una disciplina valorada al nostre país?

Catalunya és una pedrera d’artistes però té un mercat de l’art molt dolent. Cada vegada és més difícil ser artista a Catalunya i la majoria d’artistes catalans acaben exposant a l’estranger. I quan parlo de que l’art a Catalunya és una disciplina poc valorada no parlo només a nivell institucional, sinó que la societat civil també n’és responsable.

Quins projectes de futur té?

Seguir realitzant accions socials. La propera escultura social és el dia 17 de maig a Carouge, Ginebra, on presento el projecte Curcubita Ardens, que també és una escultura social a partir del foc. A més, del 30 d’abril al 30 de maig presento l’exposició pictòrica Cygnes & Signes a Ginebra.  Tot i així, tal hi com ja he dit, vull seguir treballant amb el foc i les escultures socials, perquè és el que em motiva i sóc conegut per a això, és la meva marca personal. Vaig començar com un artista convencional i he acabat com a performer, tot i que compagino les dues coses. 

Podeu veure un exemple de les escultures socials que realtiza Muma en el següent vídeo