Amb els espectacles Suècia (2008), Maryland (2009), Finlàndia (2010), Islàndia (2012), Siena (2013) i aquest any Rússia, la companyia de dansa va creant un decàleg artístic a la recerca d’una nova forma d’expressió narrativa, creant una analogia entre la geografia i la dansa. A partir de les imatges de la història i el vocabulari de la dansa clàssica, Rússia obre una primera reflexió sobre les societats contemporànies, a partir d’un poderós moviment que combina balls grupals, duets i solos, destresa i ritmes frenètics.
L’espectacle trasllada l’espectador al llac més profund del món, al Llac Baikal, situat al sud de Sibèria, explicant que si el volum d’aigua s’aboqués sobre la superfície de la terra aquesta es cobriria amb una capa de 20 centímetres. A més de sis mil quilòmetres de distància del llac, a la ciutat de Tula, una parella, Andrei i Nina s’estan preparant per fer el viatge més llarg de la seva vida, de la seva ciutat fins al llac. Des d’un punt de vista narratiu, Rússia sembla la imatge d’una pel·lícula o d’una novel·la: un home i una dona i una llarga distància en cotxe per carreteres gelades. L’obra és la història d’un viatge, i com qualsevol road-movie clàssica, revela alguna cosa sobre els propis personatges desconeguda abans d’emprendre el viatge. L’espectacle mostra el vehicle amb el que viatgen com a un contenidor tancat, creant un clima propici per a l’ansietat i la bogeria.
Marcos Morau director de la companyia La Veronal, va formar-se en coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona, al conservatori Superior de Dansa de València i al Movement Research de Nova York. Va crear La Veronal l’any 2005, i amb la companyia catalana ha apostat per una recerca constant de nous suports expressius i noves referències culturals entre d’altres, prenent com a punt de partida un país o una ciutat del món. La dansa contemporània en les creacions de Marcos Morau es pot traduir com la recerca d’una distorsió en la dansa neoclàssica. El moviment contemporani és constantment qüestionat i refinat. La formació d'intèrprets de ballet clàssic amb la qual treballa li dóna un punt de partida per desembolicar, separar i reorganitzar els mecanismes sistemàtics del moviment contemporani.