Institut Ramon LLull

Luis Codera Puzo: 'Una cultura forta és una cultura que mira al futur'

Música.  Barcelona, 26/02/2014

El compositor català  Luis Codera Puzo acaba de ser guardonat amb el premi de composició que atorga la Fundació Ernst von Siemens per a la Música, un dels més prestigiosos del sector, que comporta la producció d’un CD monogràfic i una suma de 35.000 euros. El músic va començar la seva formació musical com a autodidacta, i ha estudiat guitarra elèctrica, piano, trombó i percussió, així com teoria i arranjaments per Big Band en vessants com el jazz, la música moderna, la clàssica i l’electrònica. 




És un dels fundadors i el director artístic de l’ensemble CrossingLines de Barcelona, on s'encarrega de la improvisació amb electrònica en viu i de tocar la guitarra elèctrica. La seva trajectòria musical ve definida per una certa insatisfacció, que es manifesta en una constant revisió de les idees que originen la seva música i que s'articula com permanent necessitat de buscar.

Primer de tot, enhorabona pel premi que li ha atorgat la Fundació Ernst Von Siemens. Què suposa aquest reconeixement per la seva carrera professional i per la música catalana?

Moltes gràcies. En primer lloc, el premi és molt important per a mi per la possibilitat d’enregistrar un disc amb el meu repertori de cambra/ensemble dels últims 4 anys en molt bones condicions. Per a mi era important fer una mirada i revisió del que he fet i poder-ho deixar enregistrat. A més a més, espero que almenys durant un temps, la visibilitat del premi em permeti estar en una millor posició per escollir i decidir els projectes en els que participaré.

El concepte música catalana és massa abstracte com per a fer alguna aproximació sobre la influència d’aquest premi. Certament té una forta repercussió però el més important és que no seria gens sorprenent que l’hagués guanyat algun altre compositor català de la meva generació. Que hagi rebut aquest premi és un feliç gir del destí, però és menys important en comparació amb la música que els companys de la meva generació estan escrivint i que clarament demostra que existeix un fort valor humà. Em refereixo, per exemple, a compositors catalans de la meva generació amb els que he pogut treballar i conèixer a fons la seva música gràcies a l’Ensemble CrossingLines com Carles de Castellarnau, Joan Magrané, Raquel García Tomás, Octavi Rumbau o Josep Sanz. I no oblidem que Héctor Parra, de gran reputació, també va guanyar el premi al 2011. No obstant, i crec que no m’equivoco si parlo també en nom de Parra, ambdós hem desenvolupat les nostres obres principals fora de les nostres fronteres, fet que ja ens fa veure alguna cosa.

 

Com a intèrpret, reivindica la improvisació, que considera que hauria de ser més freqüent. Com ho lliga amb la seva faceta de compositor?

Més aviat reivindico la improvisació com a oient més que com intèrpret. Crec que improvisar  i composar són activitats essencialment diferents amb fruits, afortunadament, diferents. Però és cert que una part considerable de la música que escolto últimament en viu és improvisada i que això està començant a influir en la meva manera de pensar la música.

 

Aquest any passat el Huddersfield Contemporary Music Festival, va apostar clarament per compositors i intèrprets catalans. A la presentació del programa Àlex Susanna va definir la música contemporània catalana com “el secret millor guardat de la nostra cultura”. Com poden ajudar festivals com el hcmf// al reconeixement de la nostra música? 

Estic molt d’acord amb Àlex Susanna i crec que és una aposta valenta. Crec que una cultura forta és una cultura que mira al futur, i crec que - en especial a partir de la creació de l’Escola de Música de Catalunya (ESMUC)- moltes coses dins del camp musical van canviar i estan canviant a millor. Hi ha un valor humà molt gran, però no hem d’oblidar que són necessàries unes infrastructures on aquest valor es pugui desenvolupar i sobretot que pugui tenir continuïtat (quelcom que es posa en risc si, com està passant a ESMUC, es retallen els recursos disponibles). En relació al festival, el compositor resident va ser molt merescudament Héctor Parra i estic segur que aquest fet va suposar una bona difusió, tot i que el més important és el treball constant i que existeixi una continuïtat.

 

Vostè ha estudiat i viscut durant temps a Alemanya, creu que aquest ha estat un factor important a l’hora d’aconseguir projecció internacional?

El 80% dels encàrrecs que he rebut en els últims 4 anys han estat finançats a Alemanya, França o Suïssa. La importància de sortir fora no recau simplement en la projecció sinó sobretot en poder dur a terme les meves idees musicals. Però el que és realment important d’haver viscut fora de Catalunya és el ventall cultural que he tingut l’oportunitat de conèixer. Assistir a concerts i escoltar música és un element essencial en la meva educació, i la meva visió seria molt limitada si no hagués viscut fora. Un problema que tenim els països del sud d’Europa és que és molt estrany que realitzem estrenes de compositors que no siguin de casa nostra. Sembla una manera de protegir la nostra cultura, però és una manera d’aïllar-la. Si només programem autors internacionals quan ja estan consagrats, el nostre públic, compositors i músics, no tenen l'oportunitat de conèixer la música que està naixent ara mateix, i aquest element de total actualitat és un atractiu a tenir en compte.

 

Des del seu Ensemble CrossingLines busquen reflectir una visió diferent de la creació contemporània. Com afronten aquest repte?

L'existència de l’ensemble CrossingLines és pràcticament un miracle, una raresa cultural. Vam crear el grup perquè ens agrada fer música amb un nivell d’implicació molt alt, i perquè hi ha una manera de treballar que és difícil de trobar. Pràcticament tots els músics del grup han viscut o viuen fora (quelcom lògic donat el seu nivell i les poques opcions que aquí troben) i els inicis del grup han estat molt difícils, però el compromís individual de la gent ha fet possibles projectes impensables. El grup és una manera de poder construir alguna cosa, crear idees i proposar com ens agradaria que fos la realitat cultural. És una càrrega d’esforç molt gran que només pot entendre qui hagi intentat realitzar un projecte començant des de zero, però compensa saber que hi ha tota una generació de compositors vinculada a nosaltres que ha realitzat peces de molt valor. Som optimistes perquè tant les institucions culturals com el públic s’estan adonant del valor de la feina del grup i cada vegada podem realitzar projectes més ambiciosos. Ara el repte és poder seguir creixent i aconseguir unes millors condicions per a poder aconseguir una dedicació més exclusiva a aquest projecte.

 

Per acabar, ens pot avançar algun dels seus projectes de futur?

Com a compositor, en el futur més immediat he d’enregistrar, amb la col·laboració de l’Auditori, la gent de Neu Records i altres músics, la meva última peça “π” per a guitarra elèctrica, trombó, contrabaix, glockenspiel, sintetitzadors modulars i electrònica, en la que participo a més a més com a intèrpret, i que es publicarà al disc monogràfic fruit del premi. Més tard he d’acabar “albedo” per a piano i electrònica, peça que em va encarregar la pianista Lluïsa Espigolé i que porto pensant i reescrivint des de fa més de dos anys (a part que sóc lent, escriure quelcom per a piano que no sigui una repetició d’alguna altra cosa em sembla molt difícil, i probablement no ho aconsegueixi mai). Per a principis de 2015 hi haurà un concert monogràfic a París, fruit d’un premi que el Colegio de España i l’INAEM em van donar i que comporta l’encàrrec d’una nova peça. Presumiblement aquest concert es repetirà també durant el 2015 en una ciutat espanyola, encara per decidir.

Paral·lelament, tinc alguns projectes variats de peces i concerts amb sintetitzadors modulars que comporten una doble implicació de compositor/intèrpret, costat que en els darrers temps he necessitat desenvolupar i en el que vull invertir cada vegada més temps.

Com a director artístic del grup CrossingLines, tenim encara 3 concerts dins de la present temporada (a la fundació Tàpies i a l’Ateneu Barcelonès) i una propera temporada molt interessant que s’està acabant de perfilar, amb una presència més important del grup a nivell europeu. En varis d’aquests concerts he de fer, a més a més, de director musical i guitarra elèctrica.

Entrevista a Luis Codera Puzo, compositor català guanyador del premi Siemens 2014

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"