Altres edicions del Festival de Salisbury s’han centrat amb països com Xina, Índia i Rússia, tres països de grans dimensions i amb cultures molt diferents a la occidental. Aquest any, en canvi, la programació se centra en Catalunya. Què els va fer optar per la nostra cultura?

El Festival de Salisbury és un esdeveniment internacional que se celebra en un entorn de patrimoni medieval i a les nostres audiències els agrada descobrir l’art i la cultura de tot el món. Els quatre anys anteriors vam dedicar el festival als països BRIC. Vam començar per l’Índia, després Rússia, Xina i Brasil. Això permet al públic mirar cap amunt, cap enfora i més enllà de la nostra regió. Per al 2013, que és la meva última festa a Salisbury, vaig triar Catalunya. He experimentat les arts i la cultura de Catalunya durant molts anys i sabia que al públic britànic els encantaria la barreja de l'obra clàssica i contemporània catalana, per això vam convidar tan la Cobla Sant Jordi i Castellers de Vilafranca, com companyies de teatre contemporani, circ, dansa, cinema i la música de Carles Santos, Los Galindos, Nats Nus Dansa, la Troba Kung-Fu, Fènix 11:23 i molt més.

El seu pare és català i ja ha dit en alguna ocasió que li fascina “la riquesa de treball poderosa, enèrgica i enginyosa” de la nostra cultura. Com és exactament la relació que té amb els seus orígens catalans?

Alguns dels meus primers records són de quan visitava la meva família a Tordera. Des de la granja on van néixer el meu avi i el meu pare es pot veure la granja on va créixer la meva àvia, amb la silueta del Montseny al fons. He estat a les Festes Majors i els Correfocs de Tordera, on encara hi tinc una bella família amb qui puc practicar el meu català. En els últims quinze anys, que he visitat Catalunya molt sovint, he vist algunes obres genials, tan tradicionals com contemporànies, com ara les festes de la Mercè, el Sonar, el Mercat de Música de Vic, el Fòrum, entre altres. Em sento molt privilegiada de poder presentar aquests artistes plàstics catalans en una plataforma del Regne Unit aquí, a Salisbury.

Com valora la penetració de la cultura catalana al Regne Unit? Quin paper creu que hi juguen iniciatives com el Festival de Salisbury d’enguany?

Promovem el Festival de Salisbury en moltes plataformes i mitjans de comunicació, com el diari online The Telegraph. El Festival ja fa 41 anys que funciona i té un fort seguiment a nivell local, regional, nacional i atrau visitants de l'estranger també. Com que durant aquests dies es presenten totes les formes d'art, es presenta com una gran oportunitat per compartir la rica gamma del treball brillant que s'està duent a terme a Catalunya en l'actualitat.

Ha crescut i ha viscut molts anys al Regne Unit, per tant coneix molt bé la gent i la cultura d’aquest país. Quina mostra de cultura catalana creu que impressionarà més al públic britànic? 

Sé que la gent de Salisbury gaudirà dels elements tradicionals, com els Castellers i la Cobla, però també els agradarà molt el circ, la dansa contemporània i la vibrant barreja de grups musicals que actuaran, des de Jordi Savall a Astrio i La Troba Kung-Fu. Estic convençuda que el programa de cinema, que inclou l'estrena al Regne Unit de Fènix 11:23, tindrà una molt bona acollida i estem encantats de tenir els directors i actors de la pel·lícula. Al públic també els encantarà veure les elegants instal·lacions florals del Temps de Flors de Girona que adornaran els edificis històrics de Salisbury.

Més enllà del focus català, quins són per vostè els plats forts del festival?  

Ens agraden les noves obres dels artistes. Aquest any tenim programades set peces noves d'artistes anglesos de teatre de carrer com Tilted, Rag and Bone, Motionhouse, Oxford Contemporary Music, Les Enfants Terribles i Bad Taste Company. També estem presentant un nou quartet de cordes d'Alec Roth, que estarà disponible a la nostra pàgina web l’endemà de la seva estrena el 4 de juny. Ens encanta la transformació de persones i llocs. Per exemple, portem la companyia de circ australià Circa juntament amb el grup vocal I Fagiolini per presentar la seva obra titulada How Like an Angel in Salisbury Cathedral, una extraordinària peça que transformarà l'espai, amb artistes suspesos sobre el públic. Shakespeare’s Globe Theatre presenta Rei Lear amb les ruïnes del castell Old Wardour com a teló de fons. Per sobre de tot, ens encanta portar artistes internacionals i, especialment, estem orgullosos del programa català.

x03z13