Carles Torner (Barcelona, 1963) és poeta i escriptor. És doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat de París VIII i ha tingut diverses responsabilitats al PEN internacional (1993-2004), entre les quals la presidència del seu Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics. Actualment és cap de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull. El 2007 va ser el director del Programa literari de la presència de la cultura catalana com a convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Torner ha publicat diversos llibres de poesia: A la ciutat blanca (1984, Premi Amadeu Oller), Als limits de la sal (1984, Premi Carles Riba), L’àngel del saqueig (1990), Viure després (1998, Premi Nacional de la Crítica) i La núvia d’Europa (2008). També és autor d’una novel·la, L’estrangera (1997), i dels assaigs El principi acollida. Sobre el diàleg intercultural (1995), Shoah, una pedagogia de la memòria (Proa, 2001; hi ha edicions en francès i en castellà), així com Els indis em van convertir (Proa, 2002; hi ha edicions en francès i en castellà), un llibre d’entrevistes amb Samuel Ruiz, bisbe de Chiapas de 1959 a 2000.
Les últimes publicacions de Carles Torner són Lectures de Salvador Espriu (2004), en què ha tingut cura de recollir assaigs d’autors catalans molt diversos, que trien i comenten el poema d’Espriu que els és més proper, i L’arca de Babel (2005), una obra que barreja la narració i l’assaig, i que adopta la forma de trenta-cinc cartes a dones de diferents països que lluiten contra les amenaces a les seves llengües i cultures