Aquest dimarts, 3 de novembre, s'ha presentat el llibre Crònica d'una infàmia. El procés contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, de Josep Moll (Ciutadella, 1934 - Palma, 26 d'agost de 2007). Més d'un centenar de persones, entre les quals es compten alguns familiars dels quatre protagonistes de la història, han assistit a la presentació. L'escriptora i filla de l'autor Susanna Moll, i els historiadors Pere Fullana i Josep Ramon Femenias han presentat la publicació

Josep Ramon Femenias, Susanna Moll i Pere Fullana - IRL

El llibre, publicat per l'Editorial Moll, ha estat qualificat pels presents com una publicació "decisiva" en el marc de la memòria històrica. Segons l'historiador Pere Fullana, "aquest dossier és un document extraordinari per entendre la cultura de la guerra".

"El 24 de febrer de 1937 es varen consumar quatre assassinats que figuren entre els més vergonyosos dels perpetrats pels feixistes espanyols en aquells anys vertaderament tràgics de la història de Mallorca.
Vergonyosos no per la significació de les quatre persones assassinades, sinó pel fet que varen esser sotmeses a la fars d'un judici en el qual els inculpats estaven condemnats per endavant.

Eren moments en què s'estaven assassinant centenars de persones traient-los de ca seva a qualsevol hora del dia per pegar-los un tir a la nuca i deixar-los tirats a la cuneta d'una carretera, o detenint-los per aficar-los a la presó i després d'algun temps, a vegades dies, a vegades setmanes, els treien arbitràriament i sense judici de cap casta els duien a afusellar als cementeris de Palma, de Porreres o de Son Coletes.

Potser ens podríem demanar per què, en moments així, els militars revoltats contra la República, facciosos i feixistes, es varen prendre la molèsties de sotmetre Emili Darder Cànaves, Alexandre Jaume Rosselló, Antoni Mateu Ferrer i Antoni M. Ques Ventayol a un simulacre de judici en el qual, fent veure que es respectaven totes les garanties processals i s'evitava qualsevol situació d'indefensió dels processats, en realitat no es va fer més que emetre la sentència que ja havia estat prèviament decidida pels seus botxins.

Aquesta és la convicció que s'imposa llegint la documentació d'aquell judici, que ara ha pogut esser consultada i publicada. Alguns, els de sempre, diran a què ve publicar ara les proves d'aquella ignomínia.

La resposta més clara i senzilla la va donar l'oficial que, d'acord amb l'autorització que s'havia concedit, va facilitar la documentació a qui havia anat a fer les fotocòpies del procés i li va dir: "Ja és ben hora que es conegui la veritat!" Aquí la teniu, aquesta veritat..."

(Del pròleg de Josep Moll Marquès)