
Origen, territori i població
La llengua catalana, del grup de les neollatines, es va formar entre els segles VIII i X a cavall dels Pirineus, en els territoris de l’Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica.
Els segles XII i XIII es va estendre cap al sud i cap a l’est amb les conquestes territorials de la corona catalanoaragonesa, i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I.
L'àmbit de la llengua catalana s’estén sobre 68.000 km2 en els quals viuen 11.380.000 persones. Actualment és present en set territoris distribuïts en quatre estats: Andorra, Espanya, que comprèn la major part de la població i superfície, França i Itàlia.
El coneixement del català
El coneixement de la llengua catalana en els territoris que la tenen com a llengua pròpia és desigual a causa de la diversitat de les realitats històriques i polítiques. Les renovacions de censos i padrons de 1986, 1991 i 1996 han estat aprofitades per a l’obtenció d’informació sobre el grau de coneixements lingüístics. Se’n dedueix que, en conjunt, el nombre de persones capaces de parlar-la és d’unes 7.300.000, i el de les que la poden entendre més de més de 9.800.000.
[L'Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i el govern de les Illes Balears que té com
a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura
que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans
d'expressió. L'IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, L´Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra]