
De l'11 de juny al 17 d'octubre, el Musée de Gajac, a Villeneuve-sur-Lot, acollirà l'exposició d'art contemporani Espagne, les années sombres: 1945-1960, amb el suport de l'IRL. La mostra presenta les corrents artístiques que van aparèixer a Espanya desprès de la guerra civil. S'hi podran veure obres del grup Dau al Set, Clavé, Ràfols-Casamada, Guinovart...
Després de l’«Acció pensativa» (2007) i la «Representació pensativa» (2008), que exploraven l’art a França després de la Segona Guerra Mundial, «Espanya, els anys ombrívols - 1945/1960» presentarà els corrents artístics que van sorgir a Espanya després de la Guerra Civil que va esquinçar el país del 1936 al 1939. En l’àmbit de les arts, com en tota dictadura vinculada a l’academicisme, l’art oficial està al servei de la propaganda contra qualsevol mena d’acció subversiva. Però això no va tenir en compte la capacitat de resistència i la voluntat creadora dels artistes, que van trobar en l’abstracció una forma d’alliberament.
La primera manifestació d’un art no figuratiu té lloc el 1947 amb la constitució del «Grupo Pórtico» a Saragossa, amb Santiago Lagunas, Eloy Giménez Laguardia i Fermín Aguayo. El 1948 a Barcelona s’assisteix a la creació del grup «Dau al Set» gràcies al poeta Joan Brossa i el pintor Joan Ponç, als quals s’afegeixen Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats i Antoni Tàpies. Finalment, el «Grupo El Paso» publica el seu Manifest el 1957 a Madrid. Els protagonistes principals en són Manuel Viola, Luis Feito, Manolo Millares, Antonio Saura, Rafael Canogar, etc.
En el mateix període, altres artistes participen en solitari en l’explosió d’una creació contemporània que reacciona contra l’opressió cultural a Catalunya: Antoni Clavé, Albert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart o Fernando Lerín, però també en altres llocs d’Espanya: Pablo Palazuelo o Orlando Pelayo. No ens podem oblidar de l’escultura, que ocupa un lloc important amb Eduardo Chillida i Jorge Oteiza, o a Catalunya amb Appel•les Fenosa, Josep Subirà-Puig, Josep Subirachs, i també Baltasar Lobo. Els tapissos queden representats per Josep Grau-Garriga.
[L'Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i el govern de les Illes Balears que té com
a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura
que s’hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans
d’expressió. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, L’Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra]